El món màgic d'Oz

En Raúl al país de les dones: L’inici del camí

2009-12-02T09:50:00.000+01:00

No, no és un intent de plagi al cèlebre conte de Lewis Carroll (L’Alícia al país de les meravelles), però espero que em permeteu la llicència.

El juny passat, després de quatre anys a la Universitat de Barcelona, tres d’ells a la Facultat de Formació del Professorat, vaig graduar-me en Magisteri d’Educació Física. Creia, i així ho vaig fer saber als meus companys i companyes durant el meu discurs a la cerimònia de graduació, que se’ns obrien les portes a un món ple de possibilitats.

Uns mesos més tard no em penedeixo pas de les meves paraules, però he descobert que rere el món de l’educació pública, encara s’amaguen moltes mancances que no sempre tenen a veure amb els professionals que les defensen: professors i personal administratiu intern. Per aquesta raó, he decidit crear un altre espai fix en El Món Màgic d’Oz per donar veu i forma a totes aquelles accions que no em resulten acceptables ni des del punt de vista educatiu ni des del punt de vista administratiu.

L’espai, que apareixerà cada dimecres, portarà el títol de “En Raúl al país de les dones”. Com tots vosaltres sabeu, l’educació és un món amb una alta presència de dones. Espero que em perdoneu, per tant, aquest títol que no vol ser una crítica ni molt menys un insult, sinó la constatació d’un fet: després d’haver passat per més de sis centres educatius en poc més d’un mes, sempre estic envoltat de dones a la sala de professors... Per cert, perquè li diem sala de professors si sol estar molt més plena de professores?

Fins dimecres vinent!

Cançoner català: Oda al paper de vàter (La Trinca)

2009-11-30T12:13:00.003+01:00

Ara que Televisió de Catalunya està fent els càstings per a gravar la pel•lícula sobre La Trinca, des d’aquí volem oferir el nostre modest homenatge. Així, reprenem aquesta secció amb un dels grups que va marcar dus dècades de la música catalana.

El grup, originari de Canet de Mar, era compost per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz. Junts, van gravar 38 discos on, fent servir músiques tant populars com clàssiques, tot component unes lletres que, rere la seva òptica humorística, denotava una sàtira intel•ligent, alhora que a l’abast de tothom.

L’any 1986 van estrenar-se a la televisió (TV3) amb un programa de producció pròpia i on ells eren els protagonistes. Dos anys més tard, ho intentaven, amb no tant d’èxit, al a televisió pública espanyola (TVE).

Els seus integrants també són coneguts per haver fundat Gestmusic que, un cop fusionada amb l’holandesa Endemol, van formar una de les productores musicals més importants d’arrreu del món. Entre d’altres, podem destacar la creació del format Operación Triunfo que ha batut rècords d’audiència a tots els països on s’ha emès.

Oda al paper de vàter (La Trinca)

Pa, pa, pa, pa!
Paper, paper!
Paper, paper! Esterilitzat!
Paper, paper! Higienitzat!
Paper paper! Enrotllat!
Paper, paper!

De color groc, color rosat, color vermell o color blau.
Et demanem, paper estimat, que sobretot siguis suau.
Tu sempre alerta al servei del poble.
I et fa servir l'analfabet, l'intel•lectual,
el soldat ras, el general,
el gran burgès i el menestral;
per què en això d’evacuar, lluita de classes no n'hi ha.

El teu destí fatal,
màrtir de la societat,
que quan t'ha utilitzat
estira de la cadena
i tu te’n vas al darrera,
de cap a la claveguera.

Però en acte de "rebeldia"
embusses la "canyeria"
i ho deixes tot fet un nyap.
Paper enrotllat de cel•lulosa i setinat,
t'han destrossat i “despreciat”,
vilipendiat i deshonrat.

Paper abnegat,
paper estimat de l'excusat,
la humanitat t'ha maltractat
i ara et volem reivindicar:
T'han estripat, empastifat
i rebregat i rebutjat.

Pobre paper!
Com t'han deixat!

Ens has lliurat del neguit
d'haver-nos d'embrutar el dit,
per això et cantem amb afany
que et considerem el nostre company
i sempre et trobarem al “cuarto de bany”.

Endavant! Endavant! Endavant! Endavant!

Que el nostre clam arribi fins el cel,
que de tots els amics
tu ets el més fidel.
Modest paper de vàter immortal.

Paper, paper...
Glòria al paper... al paper!

Lèxic:

Aquesta setmana, a més, la nostra secció de lèxic es centrarà en els barbarismes (altrament dit castellanismes)

• Rebeldia (castellanisme. Correcte en la forma “Rebel•lia”) - Acte propi de la persona rebel, que refusa l’obediència a una autoritat legítima.
• Canyeria (castellanisme. Correcte en la forma “Canonada”) - Conducte tubular destinat al transport de fluids i eventualment de matèries granulars i pulverulentes.
• Despreciat (castellanisme. Correcte en la forma “Menyspreat”) - Estimat en menys del que val.
• Cuarto de bany (castellanisme. Correcte en la forma “Cambra de bany”) - Habitació especialment agençada per a poder-se banyar.

Encara podem salvar el Calamot!

2009-11-28T14:14:00.001+01:00

Ni les mentides contínues del govern municipal (PSC + ICV + EUiA) ni les pressions en forma d’atacs a béns personals (com els nostres cotxes) per part de persones “desconegudes” han aturat l’oposició ciutadana al Pla de Ponent.

Ara, mesos després que les màquines iniciessin el seu camí de destrucció pels boscos de ponent amb l’excusa de fer un nou Parc de Bombers (a 200 metres de l’anterior!), volem retre homenatge a totes les persones que, amb les seves modestes aportacions, contribueixen a mantenir vigent una lluita que ens uneix a tots i totes: una Gavà més forta i, sobretot, que mantingui els seus espais verds naturals.

El Pla de Ponent no només és problema de Gavà, sinó que comporta el col•lapse i destrucció de l’únic pont natural entre el delta del Llobregat i el Parc del Garraf. Tal destrucció no només comportarà la desaparició d’una natura mediterrània exuberant, sinó que elimina l’enllaç de totes les espècies migradores. No és problema de Gavà, sinó de tot el territori català.

Per tal de conèixer una miqueta més aquest pla urbanístic, iniciat el 1991 amb el nom de Pla de Carat, hem seleccionat uns vídeos que toquen diferents punts de vista.

1. El Medi ambient – TV3:

2. Grup ecologista Quercus – Gavà:

3. Cançó denúncia d’en Serruchín, un cantautor gavanenc:

No és pas la dignitat de Catalunya allò que ens juguem

2009-11-27T17:49:00.002+01:00

No cal que digui que ahir, dijous 26 de novembre de 2009 per primer cop a la història, 12 diaris de diferents ideologies van deixar de banda les seves diferències i van unir-se per l’únic tret comú que tenen: l’arrelament a Catalunya.

Tot allò que pugui dir sobre el Tribunal Constitucional (TC), tot allò que pugui insinuar sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, sobretot, tot allò que pugui explicar sobre aquests tres anys d’espera és ben sabut per tothom.

El meu objectiu no és criticar ni uns ni d’altres, sinó matisar el títol de l’editorial comú d’aquests 12 diaris que, junts, han esbombat les portes de la caverna espanyolista: La dignitat de Catalunya.

En les columnes dedicades a l’editorial, a part de demostrar la manca de legitimitat dels actuals membres del TC, al•lega que està en joc la dignitat catalana. Per tant, afirma que la dignitat de catalans i catalanes està en joc. Mentida.

La meva dignitat com a ciutadà no es veurà mai minvada per la decisió il•legítima d’un tribunal que ha excedit en 2 anys el mandat que estipula la llei. Si de cas, la persecució dels gossos de presa de l’Espanya més retrògrada enalteix encara més el meu sentiment de pertinença al territori.

Aquí desapareix la línia de l’independentisme (segregacionisme, nacionalisme, separatisme…), també desapareix la barrera ideològica o la nacionalitat. L’únic que preval és la sensació de persecució constant d’un territori, Catalunya, i per tant, de tots els seus ciutadans i ciutadanes, sigui quina sigui la seva procedència, sigui quina sigui la seva nacionalitat i, sobretot, sigui quina sigui la seva ideologia. I és que, malgrat això són incapaços d’entendre-ho des de fora, Catalunya la fem les persones que vivim, no les seves lleis.

Per tant, allò que està en joc no és la nostra dignitat. Mai no l’hem perduda ni la perdrem. EL que veritablement està en joc és la seva dignitat i, sobretot, el nostre futur. Al cap i a la fi: què cony hem fet per haver d’aguantar tant de temps aquesta tonteria?

Enllaços:
· La dignitat de Catalunya (Diari Avui)
· La dignidad de los españoles (Diari El Mundo)
· La dignidad de la Constitución (Diari ABC)

Després de la calma sempre arriba la tempesta...

2009-11-27T17:05:00.001+01:00

Ha estat un llarg any i mig d’ençà de la meva última entrada en aquest bloc dedicat a Gavà i als Països Catalans. Ha estat un any i mig en què he ordenat les meves prioritats i on he assolit un grau de maduresa que em pot permetre reprendre aquesta finestra a la societat actual amb més ganes i energia que mai.

És, a la fi, el moment en que El Món Màgic d’Oz torna a obrir les portes al seu camí de lloses grogues. Un camí que, lluny de limitar-se a visitar els Munchkins creats per L. Frank Baum, el país delicat de la porcellana o el castell de la Bruixa malvada de l’oest, ens acostarà cada cop més a la desitjada Ciutat Maragda: la realitat amagada.

Des de El Món Màgic d’Oz no podem pas simpatitzar amb aquelles persones que deliberadament s’aprofiten la bona voluntat de la majoria per a enriquir-se. No podem pretendre tombar-los des d’aquesta modesta plataforma, però tampoc no contribuirem a estendre el silenci que, poc a poc, intenten imposar.

Tanquem la paradeta!

2008-08-06T09:14:00.002+02:00

Com que últimament el meu temps és força, força limitat (deuen ser les vacances...), he decidit posar fi de manera oficial l'activitat d'aquest bloc. Però no us amoïneu! La temporada vinent (que bé que sona!) ens esperen noves i millors sorpreses.

1. Continuaren eixamplant el nostre "Cançoner Català"

2. Millorarem la qualitat de la secció "Radiografia"

3. Seguirem amb lupa l'actualitat de Gavà i dels Països Catalans

4. Donarem nous detalls sobre la publicació de la meva novel·la

Potser hi ha algun bloc que us doni més que nosaltres a canvi de res?

Bon estiu i bones vacances (per aquell que les tinguis, és clar!)

Cançoner català: No tornaran (Whiskyn's)

2008-07-21T07:46:00.004+02:00

Després d'una setmana de merescut descans blocaire, tornem al Principat amb més música de qualitat. En aquest cas, marxem cap a la capital del Baix Camp, Reus, per descobrir uns dels grups catalans que més van sonar els primers estius d'aquest mil·leni.

Whiskyns's és un dels grans exponents del Rock català, tot i que mai no ha arribat a eclipsar tant com altres grups de més tirada. Tot i això, l'ús de les guitarres com a acompanyants i com a portadores de melodies és impecable.

Ara us deixem amb un autèntic himne per a la bogeria interior, una oda al patiment individual, a l'amor ocult... En definitiva, No tornaran.

No tornaran (Whiskyn's)

El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.

Un grapat de raons
per a passar full a un dia nou.
Però de nou atrapat,
creient millors sempre els temps passats.

La nit se m'escapa dins d'un bar,
no vull tornar a casa.
No tinc pressa per fer-me gran,
però no tornaran...

No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
Imponents, ja mai més tornaran.

El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.

L'estiu plega veles per enguany.
La tardor no vol tardar.
El fred va glaçant el passat,
i no tornarà.

No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
Imponents, ja mai més tornaran.

Lèxic:
· Enyoro (enyorar) - Trobar a faltar una cosa o persona.
· Busca - Barreta que assenyala les hores, els minuts o els segons a l'esfera d'un rellotge.
· Imponent - Que imposa.
· Enguany - Aquest any.
· Glaçant (glaçar) - Fer esdevenir glaç, congelar.

La meva primera novel·la, a punt de ser publicada

2008-07-09T20:58:00.008+02:00

Shadow of the Colossus fou un dels jocs que marcà la vida de la Playstation 2. Va ser premiat per prestigioses revistes i puntuat com a excel·lent a totes elles. Mes per sobre de tot això, es convertí en un autèntic referent per a productors, jugadors i bohemis.

Potser per la meva pertinença a un d'aquests últims grups, ha nascut la novel·la del joc. Durant tot un any, he composat una història basada en la trama del joc, he exposat totes les meves interpretacions i, per acabar-ho d’arrodonir, he convertit tot plegat en una narració única en el sector.

Aquesta novel·la servirà per descobrir la meva interpretació personal, a mode de narració, com a seguidor del joc. Per fer-ho, explico fidelment els seus paisatges i les èpiques lluites amb els colossos, de la mateixa manera que invento parts de la història que resten confinades entre ombres per deixar que cada jugador les creï ell mateix.

L’objectiu de la novel·la no és suplantar el joc ni donar per única i indiscutible la història que pressuposo. La fita, per tant, és aconseguir que els jugadors gaudeixin de la trama en un altre format i, fins i tot, que aquelles persones que mai jugarien amb una consola descobreixin la magnificència de les històries que hi poden trobar.

Per poder publicar-la, he contactat amb els meus amics de Vadejocs, l'únic portal de videojocs en català. Gràcies a ells, la publicació es farà gratuïtament a Internet. La difusió, per tant, serà molt major que a través d'aquest racó de reflexió. Evidentment, també ho publicaré aquí per tots aquells que la hi vulgueu llegir.

Durant les properes setmanes us informaré puntualment de com evoluciona la cosa. Tan sols queda esperar i, per què no, tornar a jugar a aquesta meravella de la tecnologia.

Cançoner català: L'àguila negra (Ma del Mar Bonet)

2008-07-07T17:19:00.004+02:00

La setmana passada vam començar, potser de manera involuntària, un viatge musical arreu dels Països Catalans. Des de l'Horta valenciana, hem agafat un vaixell cap a Mallorca i ara presentem una cantant amb una llarga carrera sobre les seves espatlles.

Maria del Mar Bonet ha estat una gran defensora de la cultura catalana a les illes i al conjunt de l'estat. Tota una lluita que la conduí fins un projecte únic: Els setze jutges. Aquest moviment perseguí l'impuls de la Nova Cançó catalana. A banda de Bonet, també hi participaren artistes consagrats com Joan Manel Serrat, Lluís Llach o Maria del Carme Girau. El grup sencer fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

En aquest viatge, però, no podem pas recollir la seva extensa carrera, de manera que hem seleccionat una cançó que fa una crida a l'amor lliure, a la sensualitat, a la tendresa dels moments en parella: L'àguila negra...

L'àguila negra (Maria del Mar Bonet)

Un bon dia, o potser una nit,
prop del mar jo m'havia adormit.
Quan, de cop, el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d'enlloc.

Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s'acabà
i, com caigut del cel,
l'ocell es va aturar.

Els ulls eren de color robí
i les plomes de color de nit.
I al seu front, mil raigs de to suau,
l'ocell, rei coronat,
lluïa un diamant blau.

Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat,
volia tornar amb mi.

Bon ocell, porta'm amb tu al país
d'altres temps, sigues el meu amic.
Com abans, en somnis clars d'infant,
estels i més estels collirem tremolant.
Com abans, en somnis clars d'infant,
com abans, damunt d'un núvol blanc,
com abans, tu i jo el sol encendrem
i a l'illa del record
la pluja llançarem...

L'ocell negre tombà els ulls al sol,

cap al cel tot d'una emprengué el vol.

Lèxic:
· Enlloc - Cap lloc.
· Robí - Pedra preciosa de color vermell.
· Lluïa (lluir) - al text, portava
· Bec - maxil·lar dels ocells que els serveix per agafar coses com aliments, branquillons...
· Collirem (collir) - al text, agafar per arreplegar a algun lloc.
· Tombà (tombar) - al text, dirigí.
· Emprengué (emprendre) - al text, inicià o començà.

Radiografia: carrer de Sant Josep

2008-07-04T14:16:00.002+02:00

No és la primera vegada que fem referència a l'estat de les carreteres. Des d'aquí defensem un món menys contaminat, amb menys pol·lució amb gasos de vehicles, però no podem pas estar-nos de criticar l'estat lamentable de les vies internes de comunicació.

I és que aquest estat afecta tant els ocupants dels vehicles com els vianants. En aquest cas, es tracta d'un clot a l'alçada d'un STOP. D'aquesta manera, la frenada serà més llarga que en un paviment ben asfaltat i, el que és més greu, ofereix menys estabilitat i adherència.

"Pous de merda" (literalment) al Pla de Ponent

2008-07-03T17:11:00.003+02:00

Abans de començar, vull demanar perdó (és mentida, però queda molt i molt bé) per titular l'entrada utilitzant paraules "políticament" incorrectes. Tot i això, era d'obligatori ús, ja que després de llegir la notícia sabreu que realment tracta sobre "pous de merda". Aquí queda la cosa...

La construcció del Parc de Bombers començarà a finals d'aquest estiu, però el projecte té una sèrie de punts que surten fora (i molt) de la legalitat. Un d'ells, el més important, és que no disposarà d'una xarxa de clavegueram. És a dir, totes les aigües residuals del Parc de Bombers es canalitzaran a un pou negre.

D'aquesta manera, al costat del Parc de Bombers trobarem un bonic forat ple de... Bé, d'aire segur que no. Aquest "pou de merda" (perdó ho he tornat a fer...). Rectifico, aquest pou negre està explícitament prohibit pel Reglament metropolità de sanejament. És per aquest motiu que, a banda de les pudors i el deteriorament del terra que allà hi hagi, l'Ajuntament està incomplint (novament, és clar) la llei que ells mateixos van aprovar des de la Diputació de Barcelona.

Un altre punt, també important i molt relacionat amb l'anterior, és que l'aigua bruta resultant de la neteja dels camions s'aboqui directament a la llera pública (Sí, al carrer!), al torrent del Calamot. Això tampoc no és permès al reglament a què ja hem fet referència. Què hi farem...

D'altra banda, i com ja vam comentar a "El Tribunal Suprem confirma que el vial del Calamot és IL·LEGAL", el Pla de Ponent encara es troba sub-judice. És a dir, que hi ha diferents plets contra la seva legalitat. Amb els exemples que acabo de posar, em sembla que no tindran gaire feina als tribunals, oi?

El Bloc de Salir.com ens (em) convida a dinar

2008-07-01T17:25:00.003+02:00

Potser no és això exactament.

La realitat és que el portal web Salir.com ha convocat un peculiar concurs. Sorteja 3 dinars (o sopars) per a dues persones per un preu màxim de 80€. Per poder accedir al concurs, hom ha de publicar aquesta notícia al seu bloc o pàgina web.

Com bé haureu suposat, jo entro a concurs a partir d'ara. I com a bon competidor que sóc us animo a que vosaltres també ho féu.

Altrament, és una campanya publicitària brillant. Només es gastaran 240€ (com a màxim), però el seu lloc web apareixerà arreu de la blogosfera.

Cançoner català: La flama (Obrint pas)

2008-06-30T17:44:00.002+02:00

Després de "l'apassionant" Festa Major de Gavà, arriba el moment d'una nova cançó per continuar augmentar l'arxiu del nostre particular cançoner. En aquesta ocasió, l'artista convidat (que bé que sona això...) és un grup procedent de l'Horta valenciana, Obrint Pas. A través del seu característic rock-ska, han defensat la cultura i la nació catalana. Cada concert, cada nova cançó són una part més del seu treball per la causa.

La cançó que us presentem és una mostra d'aquesta (d'eixa, ejem...) lluita. Una lluita que no pot fer-la una sola persona, un sol grup. Una lluita que ha d'unir tot un poble, que ha de permetre que tothom i entri, que tothom hi digui la seva.

La passivitat no és una bona arma per defensar la llibertat. Els insults i el menyspreu, tampoc.

La flama (Obrint Pas)

No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen.
Baixa al carrer i participa,
no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.

Amb l'espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria,
la flama d'un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través del temps,
la flama de tot un poble en moviment.

Amb columnes de paraules,
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
els escenaris d'un nou crit.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través del temps,
la flama de tot un poble en moviment.

Lèxic:

· Combatiu - Disposat a entaular combat.
· Espurna - Partícula inflamada que es desprèn d’un cos en combustió o fortament rascat.

Una "gran" Festa Major

2008-06-26T18:56:00.002+02:00

Seré breu, no m'agrada banyar-me en les penes ni en les desgràcies.

Des de fa ja molts anys, la Festa Major d'estiu de Gavà (Sant Pere) ha caigut en la més profunda misèria: música desfasada, activitats malament distribuïdes en el temps i en l'espai, eliminació d'elements de referència culturals catalans, segregació de les persones segons l'edat... Exacte, tot allò en què no ha de convertir-se mai una festa i, molt menys, quan aquesta és emblema del poble i de la seva gent.

En efecte, la Festa Major de Gavà no té cap tipus de ressò. No atrau gent de fora i, en moltes ocasions, ni tan sols de dins del poble. És més, tan sols sabem que són en aquestes dates per què una violenta onada de propaganda ens envaeix des de fa un parell de setmanes: el Bruguers, Gavà TV i, el que és més preocupant, banderoles (de plàstic NO reciclable) per tota la Rambla, cartells publicitaris, programes a tot color i ben extensos...

La Festa Major, per tant, ja no és un moment de rauxa per la ciutadania de Gavà, sinó un aparador per a l'Ajuntament de Gavà. Un aparador tètric on ens demostra per què les despeses en publicitat i protocol sempre són superiors a les despeses en aquestes festes.

Fent-me eco de l'eslògan que va intentar posar de moda l'Ajuntament: "M'encanta Gavà!"

Anti-catalans? No, directament tontos

2008-06-24T17:02:00.005+02:00

No és difícil veure que a les televisions espanyoles apareguin insults camuflats. Alguns (molts) d'ells van contra països veïns o, fins i tot, cap a territori "nacional". Des d'aquí volem mostrar-vos un vídeo editat i publicat per l'AMP? (Alguna pregunta més?, TV3) on recullen algunes de les "perles" que deixen anar contra els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Aquests insults són a discreció, indiferentment del sentiment nacional, de la llengua parlada, de l'origen o de les expectatives de cadascú. En definitiva, una mostra de l'humor espanyolista i caspós i, en ocasions, de la major malaltia de l'època contemporània: la ignorància.

La malaltia de l'ignorant és ignorar sa pròpia ignorància. (A.B. Alcott, filòsof nord-americà)

Cançoner català: Llença't (Lax'n'Busto)

2008-06-23T09:17:00.004+02:00

En aquesta ocasió, el Cançoner Català ha viatjat fins a la capital del Baix Penedès, el Vendrell, per presentar una de les cançons amb més ànims de festa de Lax 'n' Busto. Per una copa és una oda a la festa, a la bogeria, al benestar i a la rauxa.

I és que, en temps on els polítics no deixen d'enfonsar-nos anímicament, la rauxa és la millor medecina i, que consti, no sóc cap farmacèutic, però tinc molt de sentit comú. Per tant, en una data com avui, la Revetlla de Sant Joan, és un bon moment per deslliurar-nos de penes i dolors. Bé cal gaudir la vida de tant en tant, oi?

Per una copa (Lax 'n' Busto)

Sóc a la frontera entre el vici i el cel,
i no entenc i no entenc i no entenc a la gent
que em critica i em mira
quan jo estic aquí fent ambient.

Ones que penetren el meu firmament
que s'encén que s'encén que m'explota la ment.
Un deliri inconscient,
un enigma sens dubte indecent
que acaba al pitjor moment.

Per una copa, un lloc obert.
Per trobar un oasi dins d'aquest desert
donaria cent, potser mil,
potser tot el que tinc.

Tanquen el "garito" i jo amb aquest "colocon"
no em toqueu els collons quan comença "lo" bo.
Democràcia il·legal,
llei perversa, falsa moral.

Visca el president i visca la seva gent
i brindem per la mare del puto porter.
Que els ofeguin a tots en bidons
de mil litres o més
de whisky de "garrafon"

Per una copa, un lloc obert.
Per trobar un oasi dins d'aquest desert
donaria cent, potser mil,
potser tot el que tinc.

Ones que penetren el meu firmament
que s'encén que s'encén que m'explota la ment.
Un deliri inconscient,
un enigma sens dubte indecent.

(un, dos, un - dos - tres!)
Per una copa, un lloc obert.
Per trobar un oasi dins d'aquest desert
donaria cent, potser mil,
potser tot el que tinc. (x2)

Tindràs poder!
Tindràs els punys!
Tindràs governs, però em tindràs a mi!
Evolució! Destitució!
Un pensament que no admet als diferents!

Llibertat del meu cos!
Llibertat de triar "no a la guerra"!
Llibertat de consumició!
Obrim les aixetes de la llibertat!

Per una copa, un lloc obert.
Per seguir la festa fins la fi dels temps
donaria cent, potser mil,
potser tot el que tinc. (x2)

Lèxic:

· Deliri - estat de pertorbació mental caracteritzat per una forta excitació i incoherència en les idees
· Garito (castellanisme. Correcte en la forma "Timba") - En el text, bar de copes.
· Colocon (castellanisme. Correcte en la forma "Borratxera" o "Embriaguesa") - Estat d'embriac, d'excés d'alcohol.
· Perversa - que li agrada el mal, que el fa a gratcient (amb coneixença i voluntat d'allò que es fa)
· Garrafon (castellanisme. Correcte en la forma "Garrafó") - Garrafa petita.
· Aixetes - extrem final d'una canonada que, mitjançant una palanca, permet o no el pas de l'aigua

Programa de la Festa Major '08

2008-06-19T10:22:00.004+02:00

Després d'unes setmanes amb poca informació actualització (és la "gràcia" de la vida d'estudiant), arriba el moment d'oferir-vos el programa de la Festa Major '08 de Gavà. Tal i com fem sempre, us facilitem l'enllaç en línia per tal que el pogueu descarregar al vostre ordinador.

Enguany, Sant Pere ens oferirà un ample ventall d'activitats i propostes. Tot i això, tornaran a estar marcades per l'absència de grups en català (tant al Phonofestival com els concerts programats per l'Ajuntament) , així com les pel·lícules del "Cinema a la fresca". Tot plegat, una mostra més de la "importància" de la nostra llengua per a l'Ajuntament de Gavà.

Un altre any més, les activitats per al jovent seran escasses i poc variades. El Phonofestival serà l'úncia opció real de diversió. Divendres, dia 27, començarà a sonar Heavy Metal a partir de les 19:30 a l'auditori Marc Grau. Els diferents grups aprofitaran per motrar-nos les seves novetats i evolució: Alquimia, Afterlife, Origen, New Entity, Esclavitud, Steelgar, Seattle-Jam, Carnaca. Atenció al grup gavanenc Steelgar, que l'any passat ja va ser una autèntica revolució. A la 1 de la matinada, Avalanch demostrarà que encara els hi queden moltes energies.

L'endemà (mateixa hora, mateix lloc), serà el moment del Pop-rock. Els grups gavanencs que hi participaran són: Southern Zepp Experience, Black Velvet, American Lake Blues Band, Black Rain, Troupe Fatale, Tetsuo, Cometa Halley, The K-jon, Mobylette. El cap de cartell, en aquesta ocasió, serà Love of Lesbian, que va participar en la BSO de l'última pel·lícula de José Corbacho (Cobardes).

Esperem que l'any vinent comptin amb la notra opinió i que, sobretot, deixin de pensar que l'única oferta que ens interessa és la música. Els joves som molt més que això!

Programa de la Festa Major '08

Cançoner català: Bon dia (Els Pets)

2008-06-09T15:11:00.005+02:00

Per iniciar aquesta setmana amb alegria i motivació, res millor que aquesta cançó (o himne, com vulgueu) del grup liderat per Lluís Gavaldà. Els Pets, grup exponent del rock català, naixeren a l'any 1985. El seu auge, però, arribà el 1997 amb el single que avui presentem i del qual varen vendre's 85.000, tot un èxit de la música en català.

Tot i que cadascun dels membres del grup, incloses les "Llufes" (o veus femenines), ha aportat matisos al grup, volem destacar la producció de Marc Grau (del 1991 a 1999). Ell contribuí a crear el disc més "soul" de la banda (Calla i Balla). El músic gavanenc (d'aquí que en fem menció) morí després d'una llarga malaltia el 1991.

Abans de passar a l'acció, a partir d'aquesta edició del Cançoner català, al final de l'entrada farem un breu llistat de les paraules més desconegudes o difícils (en cursiva). Afegirem, a més, un sinònim o definició breu. No digueu que us ho posem difícil... No amaguis la llengua!

Bon dia (Els Pets)

La vella Montserrat desperta el barri
a cops d'escombra tot cantant.
Les primeres persianes s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia! Ningú ho ha demanat però fa bon dia.
Damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol,
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant,
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu:

Bon dia...

Lèxic:
· Feixuc - amoïnós, pesat
· Entelat - cobert d'un tel, d'una cosa tènue que treu la brillantor o nitidesa
· Insolent - malcarat, mal educat, groller
· Remugar - al text, rondinar, murmurar manifestant desgrat o disconformitat
· Bafarada - baf intens, fort
· Pedrís - banc fet de pedra o de maons
· Esguard - al text, mirada
· Xisclar - fer xiscles (crits amb veu aguda i penetrant)

Poesia: No busquis, troba!

2008-06-08T19:00:00.007+02:00

Ahir necessitava escriure, escriure quelcom que no em deixava pensar. Hi ha qui diu que plasmar en paper les idees ajuda a que, si més no, et deixin dormir unes hores. Jo ho vaig provar, a hores d'ara no sé si ha funcionat, però com a mínim comparteixo amb vosaltres el resultat:

No busquis, troba!

Cerca, cerca!
Un somni riu
canviant la vida
de qui no els viu.

Troba, troba!
Mai no t’amaguis,
Obre la porta
Fins que t’esbravis.

Busca, busca!
El sol es posa:
tu l’has de veure,
jo vull ser amb tu
[dona]

Troba, troba!
Fuig de la gàbia
que en la tortura
tot serà rauxa.

Cerca, cerca!
Vull marxar fora,
a terra verge,
a terra fosca.

Troba, troba!
No vull que ploris
mentre faig volta
Per l’altre barri.

Busca, busca!
No marxis, ves-hi,
a terra pura,
a terra fèrtil.

Troba, troba!
El somni viu,
ara ja toca,
Perquè t’estimo.

Sé que és difícil
triar-les totes.
Per això et dic:
No busquis, troba!

El canvi de la lletra indica també un canvi de personatge. La lletra en negreta, no obstant, indica que bé ho podrien dir les dues persones.

Radiografia: carrer del centre

2008-06-06T20:24:00.004+02:00

Els casc antic de Gavà, és a dir, el barri del centre no passa per un dels seus millors moments en quant a vies de comunicació. Un clar exemple que, de ben segur, viviu constantment com a vianants o conductors és el mal estat de la calçada.

En aquesta ocasió, però, no es tracta d'uns imperfecte en trams puntuals, que ja seria greu i d'urgent reparació. La cosa va més enllà, i és que una renglera d'esquerdes travessa longitudinalment una illa del carrer.

Aquest cas és igual de flagrant, ja que just quan arriba l'hora de frenar per complir amb la norma, et topes amb unes irregularitats que fan perillar tothom que hi passi.

Per últim, tot i que en podríem posar més, d'exemples, podem veure l'estat d'aquesta tapa de clavegueram. Passar a una velocitat que podria ésser considerada com a moderada, resulta angoixant des de dins el cotxe.

El Tribunal Suprem confirma que el Vial del Calamot és IL·LEGAL

2008-06-05T16:09:00.004+02:00

El 23 de maig, la Sala del Contenciós-Administratiu (Secció 5) confirmava una sentència en contra del Vial del Calamot que va emetre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

D'aquesta manera, la primera obra del Pla de Ponent, iniciada fa ja deu anys, és declarada il·legal. Es tracta, ni més ni menys, que els 640 metres que uneixen la C-245 amb l'avinguda d'Eramprunyà. Aquesta via de comunicació es va construir quan no hi havia cap edifici ni construcció en un gran espai a la rodona.

Des de llavors, i com a excusa d'aquesta carretera que tallava tot un corredor biològic, natural, van crear un nous barri (Les Bòbiles) sense cap servei bàsic (Centre d'Atenció Primària, escoles públiques, jardins d'infància...) i el Parc del Mil·leni. La justícia, però, sentencia de manera definitiva que el Pla de Ponent executat fins ara és il·legal.

Com veiem, la justícia ha actuat d'una manera molt lenta. I és que en deu anys el barri de Les Bòbiles encara no disposa dels serveis bàsics esmentats abans. Per tant, cal entendre que aquesta sentència favorable als interessos de la ciutat (que no de l'Ajuntament de Gavà - PSC + ICV + EUiA - i la immobiliària - Vèrtix) serà utilitzada com a prova en la resta de judicis en contra de Pla de Ponent.

Aquesta sentència és un alè d'esperança contra la massacre urbanística i natural que l'Ajuntament de Gavà té previst continuar. I sobretot, aviso:

Si no els parem els peus, al setembre entraran les primeres màquines del Pla de Ponent més perjudicial!

Si voleu disposar de la sentència digitalitzada (en baixa qualitat), no dubteu en fer-ho saber. Blogspot, de moment, no permet penjar documents d'aquest estil (.doc, .pdf, .xl, ...).

200 anys del Timbaler del Bruc

2008-06-05T12:00:00.000+02:00

Podria haver començat aquesta nova entrada dient que pels volts de 1808 els francesos varen envair Catalunya. També podria haver dit que van comptar amb l'ajut indiscutible de les tropes angleses. Fins i tot, podria afirmar i contrastar que els exèrcits espanyol i francès, més endavant, van repartir-se la nostra terra. Però m'he dit: "Prou ja de commemorar derrotes! Gaudim també de les nostres victòries!".

No vull donar, però, la sensació que tot el que explicaré a partir d'ara és una veritat indiscutible. I és que aquesta setmana és el 200è aniversari de la Batalla del Bruc i, des d'El Món Màgic d'Oz volem donar continuïtat a una de les llegendes més famoses de la cultura catalana: El timbaler del Bruc.

El timbaler del Bruc

Corria el juny de l'any vuit,
tot just en sos primers dies,
quan per pobles i masies
la feina anava al descuit.

Ningú es cuidava del blat
que pels camps ja groguejava;
ningú la vinya es mirava
ni la verdura del prat.

Tothom amb rostre seriós
i amb el pit de ràbia encès,
sols parlava del francès
que avançava victoriós
de poble en poble, marcant
el seu pas amb vilipendi,
llacs de sang i fum d'incendi,
cap llei santa respectant.

De Manresa i d'Igualada,
d'Esparreguera i Sallent,
vingueren noves dient
que, cap al Bruc d'avançada,
ja sortint de Barcelona.

Schwartz, general francès,
amb tres mil homes o més,
i amb artilleria bona,
venien amb gran tropell,
encar que perdent un dia,
puix la pluja els retenia
rabiosos a Martorell.

-Què ens ha dit! Llampus! Quin cas!
Es diu que el francès s'acosta?
-Segura tens la resposta.
Anem a aturar el seu pas!
-Som pocs nosaltres ... Que ets ruc!
-Som molts, perquè som valents.

Aixequem els sometents,
i apa, minyons, cap al Bruc!

- I d'armes! No en tinc! Qui en deixa!
-Jo ja tinc una escopeta
-Jo un altre sense baqueta.
-Fes-te-la amb vara de freixe.
-Ben pensat! i municions?
Faltarà plom, si no m'erro.
Tallarem barres de ferro
de les reixes i balcons.
El francès porta cuirassa
que pel plom serveix d'escut,
ja veuràs com les traspassa,
però un dau ben cantellut.

La Verge de Montserrat
mana que no ens hem d'abatre.
Al Bruc, minyons, a combatre
per la santa llibertat.

I dit i fet: tots a l'una,
mal armats, nusos de pits,
descalços, prô ben units,
al Bruc a provar fortuna
marxaren amb ardidesa,
ajuntant-se a mitja jornada
els sometents d'Igualada,
Sallent, Monistrol, Manresa,
i d'altres pobles, que nobles
acudiren d'ira encesos
a trencar el jou dels francesos
per nostres catalans pobles.

- Quants som? - Vaig sentir que un deia.
- Comptem-nos - No sé per què!
Un altre li respongué.-
-Deixa't d'aquesta taleia.
Siguem mil o siguem cent,
el número res hi fa.
Aquí, si ets bon català
ja ho ets tot: ets un valent.

-Jo català també en sóc!-
vaig dir-me- Valor no em manca.
però no tinc arma blanca
ni molt menys arma de foc.
Vull batre'm. Com ho faré?
Armes, qui en deixa a un xaval?
Calla! ... Ja en tinc: el timbal!
Jo, del Bruc sóc timbaler;
del timbal sé tots els trams
repicar-ne amb força manya;
ells als armats acompanya
sempre el Diumenge de Rams.
Ell, docs, deu acompanyar
a tota la gent armanada
que va al Bruc encoratjada
nostra pàtria a defensar.

- Anem-hi!- Ja hi sóc!- De mi
ningú en fa cas. Tant se val!
Mes el vailet del timbal
bé prou que es farà sentir.
En un lloc de la muntanya,
que ningú em veus i a tots miro,
ben reclòs i lluny de tiro,
vaig fer tots la campanya.

El francès arribà al Bruc,
descuidat, ple de galvana,
i al ser prop de can Massana
ja es va sentir el trabuc.

Esverats, no veien pas
d'on les descargues sortien!
No els veien, però els tenien
els nostres arran de nas.

Refet de la sotragada,
el francès el pas atura,
i arreplegar-se procura
per fer una ferma avançada
enrotllant la nostra colla,
però jo en aquells moments
veig vindre nous sometents
i toco a mata-degolla.

Déu de Déu! el meu timbal
trobant ressò en conca i plana,
de la terra catalana
sembla alçament general.

El gavatx així ho pensa,
creu que cent mil homes venen....
i ni amb sa llengua s'entenen,
ni saben trobar defensa.

Quin trull! Quina sarracina!
Els nostres ... - Avant, minyons!
Morin els negres morrions
i visca la barretina!

Allò va ser una desfeta.
Foc avant! Francès enrere!
Ens guiava amb fe sincera
nostra Verge moreneta.

Tenint ells doble defensa
en les armes per combatre,
els nostres, un contra quatre,
braç a braç, a lluitar es llença.

Res hi fa que siguin més
i que vagin ben armats,
ben lluïts i cuirassats.
Que siguin molts, no hi fa res!

Nostra causa és justa i santa,
i la sang pel cos ens bull.
Del gran exèrcit l'orgull
als catalans no ens espanta.
A la barreja, companys!
Falç al puny, que és temps de sega!
Primer morts que fer-ne entrega
de nostres lleis a uns estranys.
I tal fou nostre brió,
tal nostra força i delit
que, lluitant a braç partit,
els hi vam prendre un canó.
Sent la pèrdua del francès
tres-cents vint d'infanteria,
setanta en cavalleria,
i, per final, el que és més,
d'aquella guerra, l'afront
que al Bruc, amb la fe vera,
fou la batalla primera
que perdé Napoleó.

Aquest és el fet cabal.
Aquest és el fet gloriós
que la Verge dels Dolors
va ajudâ'ns amb son timbal.

I si encara voleu més, aquí teniu algunes frases i dites que varen sorgir arran de les Batalles del Bruc:

· Ni de gavatx ni de porc, no te'n fiïs ni viu ni mort.
· Formatge d'abril, per mi; el del maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú.
· Passa gavatx, passa porc.
· Després de la batalla, les recompenses.
· En les batalles, no hi neixen els homes.
· D'hora a taula i tard a la batalla.

El català podria entrar a la Constitució francesa

2008-06-04T14:58:00.002+02:00

El senador i batlle de Pollestres va admetre que: "des d'ara, el català no serà exclòs de la Constitució francesa".

El president de la República francesa, Nicolàs Sarcozy, està impulsant una sèrie de canvis a la Constitució. Un d'ells, d'especial interès per les comunitats lingüístiques minoritzades (nord-catalans, bretons, occitans...), pretén reconèixer aquests idiomes i les seves comunitats.

D'aquesta manera, a l'article 1 s'incorporaria: "les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni [de França]". No obstant això, l'article 2 continuaria afirmant que la llengua de la República és el francès. Per tant, veiem en aquesta reforma un pas endavant, però només això. Encara s'ha d'arribar a una igualtat que no depengui de llengües o procedències, sinó de voluntats i fets.

Cançoner català: És inutil continuar (Sau)

2008-06-02T21:17:00.004+02:00

Des de Vic, el duet format per Carles Sabater (cantant) i Pep Sala (guitarra) servirà per reprendre l'activitat del bloc. Després d'una setmana moguda i intensa, motius pels quals no he pogut continuar amb les actualitzacions periòdiques, arriba el moment d'una cançó enèrgica que despunta amor.

Al ritme del seu rock català, presentem És inútil continuar, de Sau. El videoclip d'aquesta cançó va ser filmat a països de l'estranger (Cuba, EEUU...) i demostra la bona sintonia del grups als mercats internacionals.

Posteriorment, i en un homenatge a Carles Sabater, Sangtraït va versionar la cançó, per tal d'introduir-la més tard al seu disc Entre amics.

És inútil continuar (Sau)
Hores que passen com sempre
esperant-te una vegada més.
De la nit d'ahir em turmenta
el teu cos blanc, jove i calent.

Sempre suplicant,
Sempre demanant,
Sempre maltractant-me:
és inútil continuar.

Dies que passen com sempre
allunyant-te de mi un cop més.
On estaves ahir al vespre ,
quan tenir-te era tan urgent.

Sempre suplicant,
Sempre demanant,
Sempre maltractant-me:
Cansat d'esperar-te,
tu vols destrossar-me.

És inútil continuar:
no sóc més que un joc per a tu.
Et segueixo allà on vas,
sóc com un gos perdut.

A les nits que estic calent
et necessito i no hi ets:
un dia d'aquests et deixaré.

Mesos que passen com sempre,
dies de vital necessitat.
Si et pogués tenir calenta
ofegant-te entre les meves mans.

Cançoner català: La Reina del Gel (Sangtraït)

2008-05-26T13:30:00.000+02:00

Continuant amb música empordanesa, arriba el torn d'una cançó màgica, gairebé mística, del grup de La Jonquera, Sangtraït. Cansats de camions i guàrdies civils, varen decidir crear el seu grup de música.

De cançons en tenen moltes, totes elles diferents i úniques. Jo, amant de la música Metall, bé podria haver escollit una cançó potent, amb solos trepidants i riffs enèrgics. En aquesta ocasió, és el torn de mostrar una cançó del disc Contes i Llegendes. Música lenta amb missatge profund...

La Reina del Gel (Sangtraït)
Parlen els vells d'una història d'amor,
d'un cavaller enfrontat a un drac cec.

Llança a la mà,
sobre un cavall d'acer,
lluiten els dos per tindre el dret
a l'amor de la Seria,
Reina del Gel.

Talla l'acer la carn dura del drac,
crema el seu foc la mà del cavaller.

Lluiten a mort,
només un serà el rei
d'aquell castell
on s'amaga un tresor:
és l'amor de la Serina,
Reina del Gel.

Per un instant, els estels
són 'testics' (testimonis) de la lluita mortal.

Dins del castell,
ombres sobre el cos,
tremolors d'una reina plorant.

I quan la vall s'ha tenyit de sang,
l'últim crit de la nit posa fi al combat.

Res no es mou, res no es mou,
res no es mou, només el vent,
que s'emporta les paraules
del cavaller.

Per un instant, els estels
són 'testics' (testimonis) de la lluita mortal.

Selecciocatalana.cat ens convida al Catalunya - Argentina

2008-05-23T21:12:00.003+02:00

Amb motiu del partit entre la selecció nacional de Catalunya i l'Argentina, el portal Selecciocatalana.cat habilitarà una carpa per mostrar el seu treball. Aquest, consisteix en crear la selecció catalana, la dels Països Catalans i, fins i tot, equips del Principat per tal d'afegir-los als videojocs.

La carpa de demà, que se situarà de 13 a 19 al costat de la botiga del Barça (entrada de Tribuna), habilitarà 6 ordinadors d'última generació amb el joc Pro Evolution Soccer 2008. En ell podrem vestir-nos amb la "negra" i jugar com un més amb la nostra selecció.

El responsable d'El Món Màgic d'Oz, jo mateix, està creant la selecció catalana per gaudir-la a la PlayStation 3. Per aquest motiu, els meus companys de Selecciocatalana.cat m'han convidat a la seva carpa i al partit de la tarda.

Des d'aquí us animo a passar, a gaudir de la festa de l'esport i a veure com Catalunya fa trontollar una de les seleccions més poderoses del món.

Que comenci l'espectacle!

Radiografia: retolació dels carrers

2008-05-23T13:00:00.000+02:00

Com bé sabem, uns anys enrere l'Ajuntament de Gavà va dur a terme una acció de renovació de la retolació de carrers. Aquesta renovació suposà el canvi del rètol blau a un de vermell amb el logotip "progre" de Gavà (sí, la G amb un accent).

Aquesta renovació, per desgràcia, suposà també continuar amb les nombroses errades ortogràfiques amb què ens congratula el nostre estimat Ajuntament. Bé és veritat, que les dues que mostraré poden ser enteses com a simple errades tipogràfiques i, fins i tot, d'impremta.

El problema, llavors, és que l'Ajuntament hagi comprat aquests rètols malgrat que no compleixin amb la normativa ortogràfica. Fins i tot, el problema seria més greu si ni tan sols se n'haguessin adonat. Ara bé, això ja seria un gra massa.

Per tant, demanem la immediata correcció d'aquestes errades.

(En català, de moment, no s'accentuen les consonants)

(Segons les normes d'accentuació, les paraules agudes acabades en vocal no s'accentuen. Recordeu també, que vocal dèbil (I,U) + vocal forta (A,E,O) formen diftong - Tra-ves-sia = Travessia)

"Entre mujeres" a l'American Lake

2008-05-22T16:36:00.003+02:00

La companyia cornellanenca, Catalònia Teatre, estrena a Gavà la seva nova representació. Entre mujeres vol crear una complicitat amb el públic, transmetent sentiments i emocions, alhora que creant opinions.

L'obra, que no deixarà ningú indiferent, tindrà una sola representació a Gavà. La sala d'actes de l'American Lake és l'escenari escollit per aquesta cita teatral. En acabat, se servirà una copa de cava i un aperitiu popular.

Dia: dissabte, 31 de maig
Lloc: American Lake (C/ de Castelldefels, 11)
Hora: 19:30

(Premeu a la imatge per veure el cartell en mida natural)

Més informació de Catalònia Teatre a: Cornellà.net

Catalunya podria ser independent demà mateix

2008-05-21T13:43:00.004+02:00

Compte! Que el títol de la notícia no és una afirmació categòrica...

Malgrat això, una recent enquesta de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) mostra que, per primera vegada, una majoria àmplia dels catalans votaria a favor de la separació del Principat respecte Espanya.

És, per tant, la demostració de l'evolució independentista que està vivint Catalunya en els últims anys. Un independentisme que ha passar de fonamentar-se en la sobirania nacional per motius d'identitat, a veure en la discriminació econòmica un punt cabdal. Això ho demostra que el 52% dels enquestats veuria amb bons ulls que Catalunya recaptés i administrés tots els impostos.

Una dada significativa, és que el 30% dels enquestats de parla castellana votaria també a favor de la independència. I és que ja no s'hi val l'excusa que els catalans volem una Catalunya tancada, en català i pels catalans. Aquell atac indiscriminat ha acabat passant factura. Ara, només falta fer el referèndum i, si això passa, és impossible que a l'Europa democràtica ens facin entrar els tancs per la Diagonal...

Enllaços a altres mitjans catalans:
· Vilaweb
· Racó Català

Enllaços a mitjans estrangers:
· ABC
· Canarias 7

Com diu la cançó popular: "És l'hora dels adéus, ens hem de dir adéu siau..."

Cançoner català: L'Empordà (Sopa de Cabra)

2008-05-19T12:00:00.000+02:00

És el torn de presentar-vos una cançó pertanyent al primer disc de Sopa de Cabra. En aquell àlbum, titulat amb el mateix nom del grup, els empordanesos feien una oda ala seva terra. L'Empordà esdevingué escenari d'una cançó que balla entre la comicitat del moment i l'amor nostàlgic.

En aquest cas, es tracta d'una versió extreta de la pel·licula Rock & Cat, feta per en Gerard Quintana i en Josep Thió amb la col·laboració de'n Pep Sala. Gaudiu-la.

L'Empordà (Sopa de Cabra)
Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana
d'una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l'ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa
és molt més bonic l'Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no si tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa
és molt més bonic l'Empordà.

I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.

Ens adherim a Creative Commons

2008-05-17T15:49:00.009+02:00

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre que vetlla per la salvaguarda dels drets d'autor. Al contrari que la polèmica SGAE, proposa que cada autor pugui vetllar per un seguit de drets sense anar en detriment de la informació i la llibertat d'expressió.

· Sou lliures de:

copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra
fer-ne obres derivades

· Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra).

Attribute this work:
No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.
Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra.
Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor.
No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor.

Aquests drets permeten, per tant, que tothom pugui fer-ne ús de les informacions que proporcionem, així com reproduir el contingut sense por a represàlies. Per tant, gaudiu d'aquesta nova tendència que defuig del típic: Tots els drets reservats.

Nosaltres, a partir d'ara, i com a mostra del nostre suport a la lliure circulació d'informació, ens acollim a: Alguns drets reservats.

Aquí teniu el logotip amb què ho farem constar:
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Radiografia: Plaça de la Font Groga

2008-05-16T16:23:00.004+02:00

A partir d'aquesta entrada, i de forma periòdica, us oferirem l'estat de la Gavà real. Aquella vila que, lluny de ser símbol de progrés i millora, avança cap enrere en períodes de quatre anys.

Efectivament, a ningú no se li escapa que els desperfectes de Gavà només s'arreglen (sovint, es tapen) setmanes abans de les eleccions. Nosaltres, gens favorables a aquesta realitat, exposarem les grans calamitats que hem de viure i, fins i tot, patir en el nostre dia a dia.

En aquesta inauguració, veurem els desperfectes en forma de clots i esquerdes presents a la Plaça de la Font Groga (cruïlla entre carrer de les Colomeres i carrer de Sant Lluís). I és que en un espai inferior a deu metres, observem 3 zones completament enfonsades, la qual cosa representa un perill pels vehicles que hi circulen i pels vianants que caminin.

Frases cèl·lebres: El Petit Príncep

2008-05-15T20:39:00.002+02:00

Vet aquí una vegada, un aviador francès va decidir escriure una història amb gran contingut filosòfic. Antoine de Saint-Exupéry, que així es deia aquest aviador, va concebre una de les històries més emotives del panorama literari. Una història que, lluny de buscar l'artificiositat de les paraules o el continuu gir argumental, es centrava en unes pinzellades conceptuals que aconseguia captivar el lector.

És per aquesta raó que, des de El Món Màgic d'Oz, volem retre el nostre particular homenatge a Saint-Exupéry i al seu Petit Príncep. Per tant, us oferim un selecció de les millors cites que podem trobar al text. Evidentment, mai de la vida podran suplir la seva lectura. I és que, igual que els musulmans a La Meca, tota persona que apreciï la vida, l'hauria de llegir mínim un cop a la vida.

· Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).
· [Les persones grans] Sempre necessiten explicacions.
· Quan el misteri és massa impressionant no t'atreveixes a desobeir.
· Això és la caixa. El be que vols és a dins.
· Recte endavant no es pot anar gaire lluny.
· A les persones grans els agraden les xifres.
· Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.
· És trist oblidar un amic.
· És tan misteriós el país de les llàgrimes!
· No se sap mai!
· Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.
· No sabia que pels reis el món és molt senzill. Tots els homes són súbdits.
· Era un monarca absolut. Però, com que era molt bo, donava ordres raonables.
· A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.
· És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
· Les persones grans són molt estranyes.
· Perquè, pels vanitosos, els altres homes són admiradors.
· Els vanitosos només senten les alabances.
· Bec per oblidar que tinc vergonya de beure.
· La consigna és la consigna.
· Però [el fanaler] és l'únic que no em sembla ridícul. Potser és perquè no es cuida només d'ell mateix.
· Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.
· Entre els homes també t'hi trobes sol.
· Els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius...
· Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
· És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
· No s'està mai content allà on s'és.
· Els nens són els únics que saben què busquen.
· És bo haver tingut un amic, encara que un s'hagi de morir.
· El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...
· Quan un es posa vermell, vol dir que "sí", oi?
· La gent té estrelles que no són iguals.

Si has somrigut quan les llegies, si encara recordes el rei, el borratxo, el vanitós, el fanaler, el geògraf i, sobretot, la rosa i la guineu, és que el record que va deixar el conte continuen més vius que mai. Ara tinc un regal per a tu, sobretot si has gaudit amb la lectura de l'obra.

Quan les preguntes t'envaeixin, quan els dubtes es facin insuportables:

No busquis, troba!

El Bàsquet Gavà actualitza la seva web

2008-05-13T12:30:00.001+02:00

Després d'haver adquirit el domini basquetgava.cat fa dos anys, el club local actualitza definitivament el lloc dotant-lo de continguts significatius.

El lloc web disposa de notícies dels últims dos anys que, malgrat la data de publicació, des d'aquí confirmem que han estat tots publicats durant les últimes setmanes. Això sí, les notícies donen una àmplia visió de què ha fet l'entitat al llarg dels anys.

La web està redactada en un correcte català, molt millor que el que ja vam criticar de la web oficial del C.F. Gavà (que, per cert, ha estat eliminat per posar-ho tot en castellà). En quant a contingut, podem veure la fotografia de cadascun dels 30 equips de l'entitat, no així els noms de jugadors i jugadores, o cos tècnic. Des d'aquí animem el creador a afegir aquesta informació.

Altrament, també posa enllaços a les classificacions dels equips. No obstant això, tan sols alguns dels equips disposen d'aquesta opció. Per tant, constitueix un acte de discriminació als altres equips. Segurament, però, durant les properes setmanes serà arreglat aquest detall.

Per acabar, volem criticar el fet que els patrocinadors ocupin un lloc preferent sobre els equips de l'entitat. I és que una cosa és que proveeixin de diners el club, i una altra molt diferent que siguin els protagonistes. Com sempre hem defensat des de El Món Màgic d'Oz, els protagonistes són els esportistes i, en aquest cas, la canalla del Bàsquet Gavà.

Cançoner català: Qualsevol nit pot sortir el sol (Jaume Sisa)

2008-05-12T15:40:00.004+02:00

Donem inici a aquesta setmana reprenent una secció que vam inaugurar a la versió anterior del Bloc. Per problemes tècnics, només va durar dues setmanes. En aquesta ocasió, l'objectiu és aconseguir un gran cançoner català per totes aquelles persones que vulguin millorar la llengua, el repertori o, qui sap, gaudir d'acords, melodies i lletres.

Sia com sia, és un plaer per nosaltres mostrar-vos un videoclip no oficial d'una cançó emblemàtica de la cultura catalana. Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa va convertir-se en un himne per a moltes generacions. Avui dia, encara pot sentir-se a les festes d'alguns melancòlics i, fins i tot, d'aquells grups amistosos que volen passar una bona estona cantant.

Amb una lletra que barreja la comicitat més absurda de l'autor amb el cinisme i la sensibilitat que pocs artistes poden aconseguir, Qualsevol nit pot sortir el sol és una porta oberta als contes de fades. Els personatges fabulosos que s'emmarquen en la cançó ens acompanyen quan, al final, nosaltres resultem ser el convidat especial.

Qualsevol nit pot sortir el sol (Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha... cases d’algú.

Hola Jaimito! i Doña Urraca!
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitan Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta i Bambi i Movie Dick
i l´ Emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brown i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.

Oh! Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu ...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai ...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Col·lapse total

2008-05-10T20:46:00.004+02:00

Gavà s'ha vist (i encara es veu) immersa en una cortina d'aigua. Els carrers, que fa molts anys que demostren la seva poca capacitat per canalitzar l'aigua al clavegueram han fet d'embús als vehicles que hi passaven.

L'aviguda Joan Carles I ha estat tallada en ambdós sentits. Segons fonts fiables (jo mateix) dos cotxes han quedat atrapats en un basalt d'aigua a la mateixa zona. La policia municipal ha estat més de deu minuts per tallar el carrer, malgrat les trucades dels ocupants del vehicles. Els bombers, que tenen el parc a dos-cents metres d'aquell lloc, han estat més de 15 minuts per acudir. Finalment, amb l'aigua fins els genolls, els ocupants dels vehicles s'han ajudat per aparcar-los allà a la vora.

Les carreteres que creuen subterràniament les vies han quedat inundades en pocs minuts. A espera que el temporal arremeti, és recomanable no fer ús del vehicle. Ús ho recomano jo, que un dels cotxes que ha quedat atrapat a la Joan Carles I era el meu.

No volíem aigua...

Actualitzat: Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), sobre la població veïna de Viladecans (entre dijous 8 i dissabte 10 de maig fins les 17:30 hores) han caigut 81 mm. A Vallirana, també al Baix Lllobregat, han caigut 107mm. Restem a l'espera de l'arribada dades locals.

El Festival Internacional de Titelles es reubica a causa de la pluja

2008-05-09T20:16:00.002+02:00

La benvolguda pluja ha fet acte de presència durant la jornada d'avui. Si les previsions del temps no fallen, tot el cap de setmana estarà avesat de núvols i aigua. Per aquesta raó, els espectacles fixos passen a ubicar-se a la plaça de Jaume Balmes i el seu entorn, l'Espai Maragall i el Museu de Gavà.

Des de El Món Màgic d'Oz, sempre en defensa de la natura, us facilitem un nou catàleg digital amb la modificació d'espais: Programa de Pluja

El Festival Internacional de Titelles té una nova cita amb Gavà

2008-05-07T12:00:00.001+02:00

Els dies 1o i 11 de maig Gavà torna a acollir el Festival Internacional de Titelles al carrer. Enguany serà la 18a edició, que comptarà amb actuacions de grups dels Països Catalans, Espanya, França, Holanda, Argentina, Colòmbia i Brasil.

El festival s'ubicarà en diferents punts de la ciutat per diversificar l'oferta. D'aquesta manera, es repetiran espais com la Torre Lluc, les places de Batista i Roca, de Josep Tarradellas, la Major i de la Pagesia. També tindrà escenaris la Rambla en diferents punts.

Des de El Món Màgic d'Oz us facilitarem el catàleg de les actuacions un cop sigui digitalitzat. Us podem avançar, però, algunes de les propostes més significatives. Aprofitant la celebració de l'any Rodoreda, la companyia catalana Engruna Teatre ens presentarà Rodo, rodo... Rodoreda!. També destacarà la presència d'un autobús teatral que romandrà estacionat a la Plaça de Batista i Roca.

Actualitzat: Mira aquí el catàleg

Macrourbanització a Gavà

2008-05-06T16:54:00.004+02:00

Si el mes de març us fèiem a mans una carta publicada a El Periódico de Catalunya en contra del Pla de Ponent (Desforestació a Gavà), ara el mateix diari torna a publicar una opinió ciutadana en contra del Pla urbanístic.

Es dóna la casualitat que el diari català publicava la setmana passada una notícia on catalogava el Pla de Ponent com un pla completament ecològic. Podeu veure el seguiment d'aquesta notícia a El Portal de Gavà.

Tanmateix, aquí us transcrivim l'article original:

MACROURBANITZACIÓ A GAVÀ
Destrucció ecològica
Albert Alonso Quiñones
Gavà

"Creixement urbanístic i ecologia són dos conceptes que sembla que estiguin enfrontats. Però a Gavà no serà així": així començava un article en què se'ns venia una macrourbanització com un fet beneficiós per a l'ecologisme. ¿Com s'entén que construir 3.575 vivendes sobre l'últim corredor biològic entre el parc natural del Garraf i el delta del Llobregat sigui ecològic? ¿Com és que construir 3.575 vivendes sobre un dels jaciments arqueològics romans més extensos de Catalunya pot ser positiu per al nostre patrimoni? ¿Com és que un projecte rebutjat i denunciat públicament i reiteradament per Greenpeace i totes les organitzacions ecologistes locals, comarcals i nacionals se'ns ven com a exemplar i ecològic? Aquestes 3.575 vivendes portaran un mínim de 5.000 cotxes més. Una cosa molt ecològica. La mare naturalesa ja està fent salts d'alegria.

I jo afegeixo: algú creia que el Pla de Ponent realment comptava amb el suport de la ciutadania de Gavà?

Enllaç al polèmic article de El Periódico

El Pla de Ponent avança en forma de mentides amagades

2008-05-05T21:42:00.006+02:00

Que el Pla de Ponent és sempre part de l'agenda local gavanenca és quelcom que tothom coneix. Ara bé, potser hi ha coses que el govern municipal (PSC + ICV + EUiA) s'hauria d'estavial. Més que res, per què al Món Màgic d'Oz no estem pas disposats a empassar-nos segons quines farses.

L'edició digital d'El Bruguers ha publicat una notícia sobre l'últim ple municipal. Més en concret, sobre l'aprovació per gairebé unanimitat de la cessió de dues parcel·les. Una d'elles per construir el "nou" Parc de Bombers i una altre per la construcció del 3r Centre d'Atenció Primària (CAP). És a dir, tret d'ERC, la resta de formacions van mostrar-se d'acord a aquesta cessió (PSC + ICV + EUiA + PP + CiU + CC's).

Pot estar algú en contra de la cessió de parcel·les públiques per a la construcció d'equipaments?

En aquesta ocasió SÍ. I, al contrari que aquells que intenten negar la veritat, des d'aquí exposarem els motius que ens empenyen a mostrar-nos en desacord amb el plenari municipal.

El Parc de Bombers de Gavà, que també dóna servei, juntament al de Sant Climent, a Viladecans, té algunes mancances i alguns defectes. Per tant, és de rigor que s'ha de fer un de nou. El problema rau al parlar d'on s'ubicarà aquest Parc de Bombers. Serà a prop de la població com ara? Serà a un lloc des d'on pugui continuar ajudant els nostres veïns de Viladecans? NO. Llavors, on el construiran? A la zona de Ponent, tot i que no especifiquen que serà a 2 Km de qualsevol territori habitat. És clar, farà servei al (possibles) futurs habitants del Pla de Ponent. Per tant, el Parc de Bombers nou no està destinat únicament a millorar les instal·lacions, sinó a maquillar el Pla de Ponent.

I què passa amb el CAP? Doncs que també se'n va a Ponent, on no hi viu ningú. Per què no el construeixen a barris ja existents? Gavà Mar seria una bona opció, igual que el barri de les Bòbiles, clar exemple del que és un barri sense serveis.

I el Pla de Ponent i les bretolades (per què no tenen altre nom) que es fan al seu voltant, només perjudiquen la població ja existent a Gavà. I és que quan ens adonarem que Gavà no pot convertir-se en una macrociutat com els veïns de Castelldefels o Viladecans? Fins quan ha de durar el creixement il·limitat i insostenible? Jo tinc una bona resposta:

Fins que diguem PROU!

Enllaç a la notícia original: Pas endavant en la creació del nou Parc de Bombers i del tercer ambulatori

No hi haurà escola catalana a Madrid

2008-05-05T15:53:00.002+02:00

Abans de començar el meu habitual discurs d'opinió pregunto (i no és pas un interrogant retòric): Algú creia realment que s'obriria aquesta escola?

Jo dic clarament que NO, però com que no sóc pas autoritari, exposaré ara un seguit de motius que fan tremolar les "bones intencions" d'aquest acte.

Primerament, l'escola CEIP President Tarradellas (abans anomenada IES San Mateo) estava en ple període de decadència. Durant els últims anys havia perdut tot el seu alumnat i, el curs vinent, no podia obrir matrícula. Els perquès són diversos i, tot i que no vull pas entrar, cal tenir-los en ment. Un d'ells és que la zona (Chueca i Malasaña) és únicament coneguda pels bars de festa i les botigues alternatives. I, a més, les instal·lacions estaven cada cop més descuidades.

Segonament, crear una escola catalana a Madrid era suposar que els catalans som una colònia o, fins i tot, tal i com va aventurar Ernest Maragall (Conseller d'Educació - PSC), "una reserva d'indis".

Artus Mas (CiU) va anar més enllà dient que "malgrat s'hagi posat la disfressa de caputxeta vermella, encara se li veuen les orelles al llop". Pel qui encara estigui exhaust pel pont, tradueixo: obrir la possibilitat (falsa) d'una escola catalana a Madrid, la capital del Regne, és una manera de criticar la política lingüística de Catalunya i defensar la seva.

L'única condició que posà la Comunitat de Madrid per obrir l'escola és tenir un mínim de deu alumnes matriculats a cada curs. En total s'ha rebut setze preinscripcions... Bé, algú s'esperava que a Madrid, sí a Madrid, hi hagués més de 10 nens o nenes per curs. D'esperances (i mai millor dit) no podem pas viure.

Per sort, els companys de Polònia (TV3) ens van ensenyar com seria aquella escola catalana a Madrid. No té pèrdua...

El C.B. Gavà a la Festa del Bàsquet

2008-05-01T19:50:00.003+02:00

Diumenge, 27 d’abril, la Federació Catalana de Bàsquet va organitzar una jornada amb el bàsquet com a objectiu i la canalla com a protagonista. El complex esportiu de Montjuïc i el Palau Sant Jordi es convertiren en l’escenari ideal per una gran festa del bàsquet on el C.B. Gavà participà amb els tres seus equips minis.

-Lliga Mini:

Montjuïc despertava el matí de diumenge amb vuit pistes de minibàsquet al seu recinte. Des de les 9 del matí fins les 3 de la tarda 16 equips jugaven a l’hora en partits de vint minuts. Fins a un total de noranta-sis partits es van disputar. El C.B. Gavà no va romandre aliè a aquesta gran festa i va participar amb els seus minis masculins i femení.

Al contrari que cada dissabte, el resultat quedà en un segon pla. La importància recaigué sobre el bàsquet en estat pur, en les trobades entre gent de tots els Països Catalans: de Figueres a Vinaròs, de la Seu d’Urgell a Alacant. El Bàsquet fou un gran excusa per unir nens i nenes de tot el país.

Per part gavanenca, el Mini 1 Masculí va jugar amb el C.B. Tremp i el C.B Figueres, dos equips de nivell considerable a les seves competicions. El Mini 2 es va trobar amb el BAM B i el CN Terrassa C. Per últim, les noies del Mini Femení van jugar amb el CEP Vallfogona i el CEIP Joan Rebull

Els resultats, malgrat ser favorables als equips locals, queden amagats per l’alegria, la diversió i, sobretot, l’espectacle d’aquesta magnífica festa.

-Activitats complementàries:

Durant la jornada, tot i estar amenitzada per molts partits simultanis i sense descans, la canalla va poder gaudir de moltes altres activitats. Totes elles, coordinades i gestionades per la Federació Catalana de Bàsquet, estaven relacionades amb l’esport en general i el bàsquet en particular.

D’una banda, varen organitzar competicions 3x3 i circuïts d’habilitat per aquells nens i nenes que no participaven a la lliga mini, essent obertes a totes les edats. A més, van habilitar una pista pels més petits, amb cistelles i pilotes adaptades a les seves capacitats físiques.

A l’entrada del Palau Sant Jordi, a més, es van habilitar carpes amb videojocs de bàsquet. Els esportistes van poder demostrar que amb la pilota virtual també són uns autèntics cracks.

En una zona lateral, també es van situar castells inflables pels més petits i un circuït tancat per provar bicicletes elèctriques. Tot plegat, un gran ventall d’activitats que no podia pas deixar ningú indiferent.

-La nota negativa:

Tot gran esdeveniment acaba passant factura dels errors en l’organització. Aquesta vegada, el punt d’informació no va estar preparat i actiu fins ja començada la competició. El caos va regnar durant uns moments sobre aquells equips que, després d’un llarg viatge, encara no sabien ubicar-se en aquella macroinstal·lació.

Des de Gavà Esportiva, a més, volem criticar l’elecció d’un dels patrocinadors: la multinacional del menjar escombraria McDonald’s. Una festa de l’esport no pot defensar una empresa que distribueix menjar de baixa qualitat energètica. Per tant, des d’aquí no només critiquem el fet d’incloure aquesta empresa a l’organització, sinó el repartiment de tiquets per a una hamburguesa gratuïta. El C.B. Gavà, segons fonts internes, es va negar a repartir entre els seus jugadors aquests tiquets.

-La màgia dels Globetrotters:

Un cop acabats tots els partits i després de dinar als parcs del voltant, el Palau Sant Jordi obria les portes donant inici al bàsquet més còmic i divertit. El mític equip de Nova York, els Harlem Globetrotters visitaren la capital catalana amb motiu de la seva gira Europea.

L’estadi s’omplia lentament de pares i fills disposats a gaudir del veritable espectacle. Mentrestant, un grup de ball de la ciutat amenitzava l’espera amb diferents danses i coreografies. Tanmateix, el polifacètic locutor de RAC 105, Ivan Medina, cridava a la participació del públic.

Abans de l’inici del partit, la Federació Catalana va presentar les seves seleccions Minis masculina i femenina, campiones dels campionats interregionals a Espanya. Era la mostra del gran trball de les escoles de bàsquet arreu de Catalunya.

Finalment, a les 5 de la tarda començava la Festa del Bàsquet, en majúscules. Els Washington Generals sortien a pista sabedors que els esperava una nova derrota. Els Globetrotters que no volien allargar més l’espera, van sortir al camp amb un esprint encoratjador. A partir d’aquí, la màgia del bàsquet més teatral va inundar el recinte de Montjuïc.

És impossible descriure amb paraules la gran actuació d’aquest equip de bàsquet: cistelles inversemblants, alley-oops magnífics, faltes còmiques, imitacions de Pressing Catch, malabarismes i jugades esbojarrades. En definitiva, un espectacle que qualsevol amant de l’esport ha de veure, com a mínim, un cop a la vida.

La realitat de la violència tibetana

2008-04-22T18:19:00.006+02:00

La República Popular de la Xina, presidida per Hu Jintao, va carregar (i encara carrega) durament contra la població tibetana. Aquest poble viu sota el jou opressor del comunisme xinès, quedant abolides totes les seves llibertats.

El Govern xinès, de la mà del seu primer ministre, Wen Jiabao, va (des)informar la població mundial excusant la violència de l'exèrcit. Segons les explicacions oficials, els monjos budistes havien començat una sèrie d'assalts contra la població xinesa i els seus comerços. Tenint en compte que la religió budista és de les més pacífiques del món és un fet que crida molt l'atenció.

Avui ha arribat a mans d'El món Màgic d'Oz un foto reveladora de la veritat. A la imatge podem veure desenes de militars xinesos amb robes budistes sota el braç. Les hipòtesis més avançades indiquen que els militars van vestir-se amb aquestes robes per protagonitzar d'amagat aquests actes agressius.

Aquesta fotografia serveix per a confirmar que una Xina NO democràtica NO pot acollir uns Jocs Olímpics, símbol de pau i llibertat. Els interessos econòmics, però, al nostre món prevaldran sobre la tan anhelada llibertat.

La República Catalana a Gavà

2008-04-18T12:57:00.000+02:00

Si dilluns publicàvem un article en defensa dels valors republicans, avui ens hem de fer ressò d'uns esdeveniments especials a Gavà. Dimarts al matí, l'Avinguda de Joan Carles I va renéixer amb canvi de nom inclòs.

Tal i com ens ha fet arribar un informador anònim, durant la nit algú va enganxar un pegat sobre els cartells indicatius del carrer. En aquests pegats es podia llegir: Avinguda de la República Catalana. Gavà es convertia en l'escenari d'una reivindicació que pretén equiparar totes les persones davant la llei i la justícia.

Des d'El Món Màgic d'Oz ja vam proposar aquest canvi de nom fa unes setmanes. Concretament en aquest article. Defensem també els valors republicans i, sobretot, aquesta manera de defensar uns drets bàsics que, lluny de crear enemistats i destruir el patrimoni de la ciutat, resulta divertida i gens agressiva.

L'informador a què abans hem fet referència, també ens ha fet arribar unes fotos de l'abans i el després d'uns dels cartells, així com un vídeo del procés.

Abans

Després

Vídeo del procés

Joan Sabaté "Maradona" es retira

2008-04-16T15:14:00.004+02:00

Encetem el dia d'avui amb una notícia, si més no, simpàtica. El més conegut de tots els artistes de la Rambla de Barcelona es jubila. Joan Sabaté, més conegut com el Maradona de les Rambles va fer els 65 anys el passat 5 d'abril.

Deixa enrere tota una vida dedicada a la pilota i al futbol. Primer va ser futbolista professional i peó a una metal·lúrgica. Més endavant, va decidir fer un gir a la seva vida i dedicar-se exclusivament als seus espectacles amb la pilota.

També deixa enrere un rècord Guinness gràcies als seus malabars. Va fer 16.000 tocs seguits a la pilota, des del terra. Definitivament, és un dels personatges més coneguts i carismàtics de la Rambla, de Barcelona i de tota Catalunya.

A l'espera de poder-vos oferir el vídeo de l'actuació d'avui, us presentem un altre on ens demostra algunes de les coses que és capaç de fer.

14 d'abril: dia de la República

2008-04-14T20:31:00.005+02:00

Avui fa 77 anys que Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, proclamava la República des del Palau de la Generalitat. La plaça Sant Jaume bullia amarada de persones desitjoses de viure, per primera vegada a la història moderna del país, en pau i llibertat.

Efectivament, malgrat els períodes republicans (votats a les urnes de manera democràtica) varen ser curts, efímers, van suposar una veritable revolució a l'època. Durant els cinc anys de pau la segona República es van fer més escoles que durant els cent anys anteriors. I no només això, sinó que els valors laics i solidaris substituïren la religió carca que imperava fins el moment.

L'alfabetització es convertia en un pilar fonamental de la República, oposant-se inequívocament a la màxima de la monarquia: com més ignorant sigui el poble, menys capacitat de rebel·lió tindrà.

La República, per tant, no suposava repressió ni destrucció. Malgrat això, el feixisme creixent a Europa acabà per impactar a Espanya amb partits com la Falange o les JONS. D'aquesta manera, no va ser el poble qui va donar per acabada la República, sinó uns militar que veien ens els desitjos de pau l'eliminació dels seus extensos privilegis.

Avui dia, en ple segle XXI, la República ens ha d'empènyer a crear, no pas a destruir, una societat més justa, lliure i solidària. On les persones, indistintament de la seva família, nom, creences o ideologia, puguin créixer i ajudar a fer país.

Hem d'acabar d'una vegada amb els privilegis d'una classe burgesa (comptes, nobles, reis...) que pel sol fet de tenir un cognom ja tenen la vida resolta. Prou ja que ens prenguin el pèl. Junts, aconseguirem que el cap de l'Estat sigui escollit únicament i exclusiva pel poble, que el cap de l'exèrcit (si realment és necessari) no sigui un rei poc qualificat i, sobretot, que les necessitats de la gent s'avancin a les trapelleries d'uns pocs.

Lluitem contra el seu desig d'ignorància! Lluitem a favor de la llibertat!

Visca la República! (Catalana, és clar...)

Rugbi: el torneig 4 Barres uneix tot un poble

2008-04-08T17:47:00.004+02:00

Si una cosa sabem els catalans, és que res mai ens podrà separar. Ni les guerres, ni els enemics... I ara tampoc el temps i l'espai.

Aquesta temporada 2007/2008 sis equips catalans han endegat una nova competició:

· Cnpn / Enginyers
· CR Tarragona
· Geieg
· L'Alguer (Itàlia)
· Químic E.R.
· RC Badalona

La Federació Catalana de Rugbi, amb el permís de les federacions de les illes britàniques, està en el grup de les cinc més antigues del món. Malgrat això, està supeditada a les ordres de la Federació espanyola, una entitat menys reconeguda i amb molta menys experiència.

Tot i això, els clubs catalans abans enumerats han creat un torneig que, en un futur molt pròxim, preveu incorporar equips de la Catalunya Nord, la Franja d'Aragó, Andorra i País Valencià. Gràcies a això, demostraran que rere els Països Catalans hi ha molt més que una llengua, una cultura o una bandera, demostraran que hi ha un poble unit i combatiu.

Acabem aquest article amb un reportatge editat per Vilaweb.tv

Per a més informació: www.rugby4barres.org

Normes per minimitzar l'impacte de la sequera

2008-04-05T16:38:00.004+02:00

L'Ajuntament de Gavà ha publicat un Ban informatiu on exposa una sèrie de pràctiques que resten prohibides. S'inicia ja, per tant, el compte enrere per a una sèrie d'activitats que generen una alta despesa d'aigua de boca.

A mode de resum, aquestes són les cinc pràctiques que resten prohibides:

1. Reg de jardins, prats, horts, zones verdes i esportives de caràcter públic o privat
2. Reg o aigualeig de vials, carrers, sendes i voreres de caràcter públic o privat
3. Ompliment de piscines, estanys i fonts, privades o públiques
4. Fonts de consum humà que no disposin d'elements automàtics de tancament
5. Rentat amb mànega de tota classe de vehicles exceptuant l'efectuat per una empresa dedicada a aquesta activitat

Afegeix el Ban que aquestes activitats poden ser sancionades amb una multa de fins a 3.000 €.

Ban oficial (català i castellà)

Malgrat tot això, l'Ajuntament de Gavà continua exhaurint a ritme alarmant l'aigua del subsòl. Una aigua que només s'hauria d'utilitzar en casos d'extrema urgència. Els motius són variats i de summa importància. Tot plegat, ho comentava en un article a l'anterior bloc: Sabies que... (El Bruguers núm. 290)

Desforestació a Gavà

2008-03-27T15:38:00.005+01:00

Amb aquest títol, una gavanenc s'adreçava ahir al "Periódico de Catalunya". Miquel Jornet, que és el seu nom, feia referència a quelcom que ja vam publicar la setmana passada, el nomenclàtor del Pla de Ponent. Exposava un visió similar a la que defensem des d'aquí: més ecologia, i menys política barata (bé, aquesta ja ens ha sortit prou cara...).

A continuació podeu llegir el text íntegre publicat al diari català.

DESFORESTACIÓ A GAVÀ
Oposició ciutadana
Miquel Jornet
Gavà

He llegit que l'Ajuntament de Gavà ha decidit posar noms de dones cèlebres als carrers del nou barri situat a la zona de Ponent. És normal equilibrar un nomenclàtor que sempre ha estat molt més masculí que femení. El que és preocupant és que els plans de l'Ajuntament de Gavà continuen endavant: liquidar el corredor biològic més important entre el Garraf i el delta del Llobregat per urbanitzar el bosc del Calamot. El controvertit pla de Ponent sembla que avança malgrat l'oposició política i ciutadana. L'alcalde promet a la ciutadania noves infraestructures, com per exemple un poliesportiu, situades al cor del bosc a manera de cavall de Troia per a la parcel.lació i urbanització posteriors dels terrenys adjacents. Això ja fa vessar el got de la paciència d'alguns veïns que encara disfrutem passejant pel nostre escàs però preat bosc. I és que el fet de donar noms de celebritats femenines als carrers del Pla de Ponent no el fa ni més just ni més net... només el disfressa.

El C.F. Gavà estrena webs (sí, en plural!)

2008-03-25T21:09:00.006+01:00

Després d'haver passat una eternitat sense pertànyer a la immensa xarxa, el C.F. Gavà entra de ple en aquest món. I no ho fa només amb un lloc: ho fa amb dos!

Així és. Passat ja el període electoral, el club de futbol ha inaugurat la seva pàgina web. Sé que hauria de fer una bona presentació de la web, doncs la ocasió s'ho mereix, però les contínues agressions al diccionari de la llengua catalana (i al ja difunt Pompeu Fabra) m'han fer desestimar la idea.

Exemples remarcables són:

· Sal·lutaciò - enlloc de "Salutació"
· Partit dìnfart - enlloc de "Partit d'infart"

Bé, de fet qualsevol paraula amb L en el seu interior la posen geminada. I les O final tòniques lés posen sempre amb accent obert. Què hi farem...

En l'extrem oposat hi ha el web dissenyat pel mateix creador de El Portal de Gavà. L'adeça és semblant, però amb una altra extensió: cfgava.net. En aquesta web no trobarem tanta informació com a la oficial, cosa ben evident, però com a mínim la vista no ens farà mal de tantes faltes d'ortografia i propoganda a favor de l'estirp dels Maniega.

Per cert, no té preu l'himne del Gavà... Sentiu-lo a la web oficial i ja em direu quelcom (o no!).

El Procés de Bolonya al Parlament de Catalunya

2008-03-19T16:47:00.008+01:00

Durant la porperes setmanes s'apropen canvis a les universitats catalanes. 29 ministres d'educació europeus signaren el 1999 la Declaració de Bolonya, que donava inici a la implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

Entre els seus canvis més significatius hi ha l'eliminació de llicenciatures i diplomatures, passant a ser les carreres "títols de grau". Això significa una reestructuració dels currículums de cada carrera, que per norma general seran de 4 anys (amb excepcions com Medicina).

Un altre canvi, potser el més comentat, és la implantació dels crèdits europeus, que requereixen temps fora de l'horari purament lectiu per a la seva realització. A això se li suma l'entrada en vigor de dues modalitats d'avaluació diferents.

La primera d'elles és la continuada. Per poder presentar-nos a aquesta avaluació haurem d'assistir a un mínim del 85% de les sessions. La segona és l'única, que no requereix assistir a cap de les sessions, però tota la feina es fa a casa.

En ambdós casos, els estudiants han de treballar per poder pagar-se els estudis. D'aquesta manera, el temps que no estan a l'aula estan treballant. Com pretenen, llavors, que fem tota la feina "no presencial" si no tenim temps material per a fer-ho?

En el vídeo que us presento a continuació, Pere Aragonès (diputat al Parlament de Catalunya per les Joventuts d'ERC - JERC) pregunta al conseller Huguet (universitats, consum i empreses) quines mesures adoptarà el govern. A mode de resum, un sistema universalt de beques, que implicaria en primera instància el traspàs directe a la Generalitat (respaldat per la UE i per la justícia), ajudaria a evitar abandonar els estudis pel seu alt cost.

Greenpeace: un pas endavant en el salvament del món

2008-03-18T21:19:00.006+01:00

El grup ecologista d'origen canadenc Greenpeace posa en marxa una web per a denunciar abusos humans sobre la natura. Sota el nom de Fotodenúncia, podem penjar fotos dels abusos mediambientals de les grans empreses. La impunitat legal s'ha d'acabar amb l'ajut de tothom.

Si a l'article anterior ja feia breu menció al Pla de Ponent, cal destacar ara el fet que ja han penjat una foto denunciant el Pla urbanísitc gavanenc. Una panoràmica presa des d'un avió en ple vol mostra l'únic territori verd entre el Delta del Llobregat i el Parc Natural del Garraf. Vestigis d'una natura que respira tensa, esperant a ésser salvada.

Com a punts a destacar, ja han denunciat la pedreda del Massís del Garraf i l'incendi del Montroig (desde Viladecans). Sumeu-vos a aquesta iniciativa que, per desgràcia, ja té moltes fotos al seu historial.

La natura és un bé de tothom, un bé cada vegada més escàs...

Fotodenúnica de Greenpeace

El Bruguers.cat: Els carrers del Pla de Ponent tindran nom de dona

2008-03-18T20:23:00.006+01:00

En una notícia publicada a El Bruguers.cat, l'edició digital del periòdic públic municipal i principal mitjà de propaganda del PSC - Gavà, publiquen una notícia, si més no, interessant. I és interessant per dos motius diferents:

1. Donen per fet que el Pla de Ponent es realitzarà. La forta oposició ciutadana, que es demostra en les enquestes municipals no publicades i la recollida de signatures per part de grups socials i ecologistes, és la millor manera de fer front a aquest Pla urbanísitc. Pel que no ho sàpiga, el Pla de Ponent preveu l'edificació d'entre 5.000 i 6.000 vivendes en els propers anys. Aquestes vivendes seran pisos i cases unifamiliars, i en la gran majoria de casos, NO de protecció oficial. Això suposaria un augment de la població d'unes 12.000 a 15.000 persones. Una barbaritat, vaja.

2. Conofonen igualtat de gènere a paritat en el noms dels carrers. Si bé és veritat que hi ha pocs noms de dona al nomenclàtor gavanenc (Clara Campoamor, Montserrat Roig, Maria Cases...), no és la manera d'aconseguir una igualtat real. És més, posar en un únic barri tot de noms de dona, seria crear un gueto fictici. I és que només cal recordar la disposició al carrerer gavanenc:

· Barri de les Bòbiles - carrers amb noms d'oficis
· Barri de Can Tries - carrers amb noms de rius
· Zona sud de Gavà - carrers amb noms de doctors

Per tant, fer un barri amb tot de noms de dona no és la millor manera de fer política de gènere. Una manera que ha de començar amb més drets i llibertats individuals (conciliació de la vida familiar i laboral, dret a l'avortament...) i no amb tonteries que només serveixen per a fer-se una foto el 8 de març.

Per cert, ja que el Pla de Ponent mai es tirarà endavant, els faré alguna suggerència cara a canviar el nomenclàtor masculí a femení. L'avinguda Joan Carles I (masculí) podria passar-se a anomenar Avinguda de la República (femení). Bé, no és un nom de persona, però oi que fa més goig?

Notícia original: L'alcalde de Gavà anuncia que els nous carrers i avingudes del Pla de Ponent tindran nom de dona

Freedom for all - Llibertat per a tothom

2008-03-18T16:15:00.003+01:00

I va esclatar la guerra...

D'unes setmanes ençà, la població del Tibet a començat a lluitar per aconseguir la seva llibertat. La Xina, famosa per la seva dictadura i repressió contra tot allò que "atempta" contra la seva ideologia moral, ha dinamitat la paciència del poble tibetà.

Els anys 50 la Xina va començar un període de conquesta que va acabar amb la supressió de les llibertats democràtiques i nacionals del Tibet. Mig segle després, la situació ha esclatat en enfrontaments entre la població civil i els cossos de seguretat.

Tothom sap ja qui és el vencedor d'aquesta revolta, el govern xinès. Un govern que veu en la força i l'assetjament la millor manera de fer política, un govern que malgrat la falta de tacte i democratització acunarà uns Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics, símbol de llibertat i igualtat, es celebreran passi el que passi; i és que hi ha massa diners pel mig. Maleïda cobdícia...

Per tant, malgrat tothom ja sap a hores d'ara qui sortirà guanyant en tot aquest conflicte, pocs s'han atrevit a dictaminar qui són els perdedors: la llibertat i el poble tibetà.

Visca el Tibet Lliure!

I deixo pel final una notícia sorprenent i que dóna més raó a les meves anàlisis. Vilaweb publica una notícia esfereïdora. La polícia xinesa SÍ va disparar contra els manifestants que, curiositats de la vida, no anaven armats.

Notícia: Unes fotografies evidencien que la policia xinesa va disparar contra manifestants tibetans

Enllaç a les fotografies (des del Món Màgic d'Oz advertim de la seva duresa)

Torna "El Bé Negre"

2008-03-14T15:19:00.001+01:00

La famosa revista satírica catalana torna amb més forces que mai. En aquesta ocasió, però, es tracta de la seva versió digital i gratuïta. Tornarem a riure dels personatges mediàtics fent la nostra vida un xic més divertida.

Tal i com informen a la pàgina principal, s'actualitzarà cada dijous. Això ens permet fer-nos una idea del gran treball i les bones estones de broma intel·ligent que ens esperem a partir d'ara.

El web Negre

Per obrir boca, transcric aquí la seva presentació:

"Sabem que existeix La Razón. Sabem que existeix El Imparcial. Sabem que existeixen l'ABC, Libertad Digital, las Mañanas de la Cope... La competència és dura, però nosaltres també intentarem fer riure."

Eleccions 2008: Perd Catalunya (i tots els seus ciutadans i ciutadanes)

2008-03-10T15:42:00.001+01:00

No serà aquest un espai d'anàlisi feixuga, llarga i extensament elaborada, doncs durant uns dies (setmanes o mesos) ens espera un borbardeig creixent. Sí que vull, però, fer incís en un detall que ja s'albirava al començament de la pre-campanya electoral.

Des dels mitjans de comunicació estatals (fins i tot dels públics, aquells que paguem entre tots i totes) se'ns donaven dues úniques opcions: PP o PSOE. Les eleccions a Catalunya, terra de diversitat on les hi hagi, ha sucumbit davant aquest poder fàctic. Catalunya, immersa en la realitat espanyola, està ara sotmesa a l'ideari d'un únic partit que, només pactant amb algú altre, podrà tirar endavant qualsevol política.

D'aquesta manera, Catalunya només té la veu de Convergència i Unió, eterns enemics de les reformes socials, i PSC, les veus del qual romandran ofegades (no sé si voluntàriament o forçada) pel sector més conservador (tot ell) del PSOE. ERC i ICV, dues forces joves, dinàmiques i progressistes s'han vist apagades pel bipartidisme espanyol.

Ja per acabar, vull fer constància d'un fet insòlit. Catalunya, juntament a Andalusia, gairebé donen la majoria absoluta al PSOE. D'Andalusia calia esperar-ho, però no de Catalunya. O és que ningú no recorda el desgavell de rodalies (que encara dura), l'apagada de Barcelona i fa poc la de Badalona, el col·lapse constant d'autopistes i l'opressió de l'aeroport del Prat? No, sembla que no...

Extret de Brams, Sóc d'un país:

"Sóc d´un pais on de la por se´n diu seny,
Que camina un pas endavant i dos enrere.
Sóc d´un pais que es desfà a poc a poc."

Nou bloc, nova vida

2008-03-10T15:04:00.001+01:00

Després del meu periple per Bloc.cat, he decidit abandonar aquella plataforma. El que en un primer moment havia de servir per potenciar l'ús del .cat va acabar essent-ne un autèntic infern. El servei de publicació és simple, però difícil; la velocitat de càrrega i modificacions és un autèntic insult al segles XXI...

Per tant, espero que aquesta nova època de El món màgic d'Oz serveixi per continuar descobrint els misteris de la societat gavanenca i catalana. Des d'ara us convido a seguir l'evolució d'aquest món ple de màgia, sovint forçada i manipulada, per entendre realment què és la vida. Entre tots, realment podrem crear el nostre propi món màgic d'Oz.

Benvinguts i Benvingudes!