Avui fa 77 anys que Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, proclamava la República des del Palau de la Generalitat. La plaça Sant Jaume bullia amarada de persones desitjoses de viure, per primera vegada a la història moderna del país, en pau i llibertat.
Efectivament, malgrat els períodes republicans (votats a les urnes de manera democràtica) varen ser curts, efímers, van suposar una veritable revolució a l'època. Durant els cinc anys de pau la segona República es van fer més escoles que durant els cent anys anteriors. I no només això, sinó que els valors laics i solidaris substituïren la religió carca que imperava fins el moment.
L'alfabetització es convertia en un pilar fonamental de la República, oposant-se inequívocament a la màxima de la monarquia: com més ignorant sigui el poble, menys capacitat de rebel·lió tindrà.
La República, per tant, no suposava repressió ni destrucció. Malgrat això, el feixisme creixent a Europa acabà per impactar a Espanya amb partits com la Falange o les JONS. D'aquesta manera, no va ser el poble qui va donar per acabada la República, sinó uns militar que veien ens els desitjos de pau l'eliminació dels seus extensos privilegis.
Avui dia, en ple segle XXI, la República ens ha d'empènyer a crear, no pas a destruir, una societat més justa, lliure i solidària. On les persones, indistintament de la seva família, nom, creences o ideologia, puguin créixer i ajudar a fer país.
Hem d'acabar d'una vegada amb els privilegis d'una classe burgesa (comptes, nobles, reis...) que pel sol fet de tenir un cognom ja tenen la vida resolta. Prou ja que ens prenguin el pèl. Junts, aconseguirem que el cap de l'Estat sigui escollit únicament i exclusiva pel poble, que el cap de l'exèrcit (si realment és necessari) no sigui un rei poc qualificat i, sobretot, que les necessitats de la gent s'avancin a les trapelleries d'uns pocs.
Lluitem contra el seu desig d'ignorància! Lluitem a favor de la llibertat!
Visca la República! (Catalana, és clar...)
Efectivament, malgrat els períodes republicans (votats a les urnes de manera democràtica) varen ser curts, efímers, van suposar una veritable revolució a l'època. Durant els cinc anys de pau la segona República es van fer més escoles que durant els cent anys anteriors. I no només això, sinó que els valors laics i solidaris substituïren la religió carca que imperava fins el moment.
L'alfabetització es convertia en un pilar fonamental de la República, oposant-se inequívocament a la màxima de la monarquia: com més ignorant sigui el poble, menys capacitat de rebel·lió tindrà.
La República, per tant, no suposava repressió ni destrucció. Malgrat això, el feixisme creixent a Europa acabà per impactar a Espanya amb partits com la Falange o les JONS. D'aquesta manera, no va ser el poble qui va donar per acabada la República, sinó uns militar que veien ens els desitjos de pau l'eliminació dels seus extensos privilegis.
Avui dia, en ple segle XXI, la República ens ha d'empènyer a crear, no pas a destruir, una societat més justa, lliure i solidària. On les persones, indistintament de la seva família, nom, creences o ideologia, puguin créixer i ajudar a fer país.
Hem d'acabar d'una vegada amb els privilegis d'una classe burgesa (comptes, nobles, reis...) que pel sol fet de tenir un cognom ja tenen la vida resolta. Prou ja que ens prenguin el pèl. Junts, aconseguirem que el cap de l'Estat sigui escollit únicament i exclusiva pel poble, que el cap de l'exèrcit (si realment és necessari) no sigui un rei poc qualificat i, sobretot, que les necessitats de la gent s'avancin a les trapelleries d'uns pocs.
Lluitem contra el seu desig d'ignorància! Lluitem a favor de la llibertat!
Visca la República! (Catalana, és clar...)
Entrades
2 comentaris:
Quina raó tens, encara avui a l'estat l'interessa que els ciutadans siguin ignorants (d'aquí el bipartidisme actual). Es molt trist que a l'época que vivim haguem d'arrosegar la política del passat.
No és que arrosseguem la política del passat, és que aquest és (i, per desgràcia, serà) la política actual d'Espanya.
Malgrat això, només nosaltres, el poble, podem aconseguir un país millor. I si aquest país es diu Catalunya...
Publica un comentari a l'entrada