Cançoner català: La Reina del Gel (Sangtraït)

Continuant amb música empordanesa, arriba el torn d'una cançó màgica, gairebé mística, del grup de La Jonquera, Sangtraït. Cansats de camions i guàrdies civils, varen decidir crear el seu grup de música.

De cançons en tenen moltes, totes elles diferents i úniques. Jo, amant de la música Metall, bé podria haver escollit una cançó potent, amb solos trepidants i riffs enèrgics. En aquesta ocasió, és el torn de mostrar una cançó del disc Contes i Llegendes. Música lenta amb missatge profund...

La Reina del Gel (Sangtraït)
Parlen els vells d'una història d'amor,
d'un cavaller enfrontat a un drac cec.

Llança a la mà,
sobre un cavall d'acer,
lluiten els dos per tindre el dret
a l'amor de la Seria,
Reina del Gel.

Talla l'acer la carn dura del drac,
crema el seu foc la mà del cavaller.

Lluiten a mort,
només un serà el rei
d'aquell castell
on s'amaga un tresor:
és l'amor de la Serina,
Reina del Gel.

Per un instant, els estels
són 'testics' (testimonis) de la lluita mortal.

Dins del castell,
ombres sobre el cos,
tremolors d'una reina plorant.

I quan la vall s'ha tenyit de sang,
l'últim crit de la nit posa fi al combat.

Res no es mou, res no es mou,
res no es mou, només el vent,
que s'emporta les paraules
del cavaller.

Per un instant, els estels
són 'testics' (testimonis) de la lluita mortal.

Selecciocatalana.cat ens convida al Catalunya - Argentina

Amb motiu del partit entre la selecció nacional de Catalunya i l'Argentina, el portal Selecciocatalana.cat habilitarà una carpa per mostrar el seu treball. Aquest, consisteix en crear la selecció catalana, la dels Països Catalans i, fins i tot, equips del Principat per tal d'afegir-los als videojocs.

La carpa de demà, que se situarà de 13 a 19 al costat de la botiga del Barça (entrada de Tribuna), habilitarà 6 ordinadors d'última generació amb el joc Pro Evolution Soccer 2008. En ell podrem vestir-nos amb la "negra" i jugar com un més amb la nostra selecció.

El responsable d'El Món Màgic d'Oz, jo mateix, està creant la selecció catalana per gaudir-la a la PlayStation 3. Per aquest motiu, els meus companys de Selecciocatalana.cat m'han convidat a la seva carpa i al partit de la tarda.

Des d'aquí us animo a passar, a gaudir de la festa de l'esport i a veure com Catalunya fa trontollar una de les seleccions més poderoses del món.

Que comenci l'espectacle!

Radiografia: retolació dels carrers

Com bé sabem, uns anys enrere l'Ajuntament de Gavà va dur a terme una acció de renovació de la retolació de carrers. Aquesta renovació suposà el canvi del rètol blau a un de vermell amb el logotip "progre" de Gavà (sí, la G amb un accent).

Aquesta renovació, per desgràcia, suposà també continuar amb les nombroses errades ortogràfiques amb què ens congratula el nostre estimat Ajuntament. Bé és veritat, que les dues que mostraré poden ser enteses com a simple errades tipogràfiques i, fins i tot, d'impremta.

El problema, llavors, és que l'Ajuntament hagi comprat aquests rètols malgrat que no compleixin amb la normativa ortogràfica. Fins i tot, el problema seria més greu si ni tan sols se n'haguessin adonat. Ara bé, això ja seria un gra massa.

Per tant, demanem la immediata correcció d'aquestes errades.

(En català, de moment, no s'accentuen les consonants)

(Segons les normes d'accentuació, les paraules agudes acabades en vocal no s'accentuen. Recordeu també, que vocal dèbil (I,U) + vocal forta (A,E,O) formen diftong - Tra-ves-sia = Travessia)

"Entre mujeres" a l'American Lake

La companyia cornellanenca, Catalònia Teatre, estrena a Gavà la seva nova representació. Entre mujeres vol crear una complicitat amb el públic, transmetent sentiments i emocions, alhora que creant opinions.

L'obra, que no deixarà ningú indiferent, tindrà una sola representació a Gavà. La sala d'actes de l'American Lake és l'escenari escollit per aquesta cita teatral. En acabat, se servirà una copa de cava i un aperitiu popular.

Dia: dissabte, 31 de maig
Lloc: American Lake (C/ de Castelldefels, 11)
Hora: 19:30

(Premeu a la imatge per veure el cartell en mida natural)

Més informació de Catalònia Teatre a: Cornellà.net

Catalunya podria ser independent demà mateix

Compte! Que el títol de la notícia no és una afirmació categòrica...

Malgrat això, una recent enquesta de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) mostra que, per primera vegada, una majoria àmplia dels catalans votaria a favor de la separació del Principat respecte Espanya.

És, per tant, la demostració de l'evolució independentista que està vivint Catalunya en els últims anys. Un independentisme que ha passar de fonamentar-se en la sobirania nacional per motius d'identitat, a veure en la discriminació econòmica un punt cabdal. Això ho demostra que el 52% dels enquestats veuria amb bons ulls que Catalunya recaptés i administrés tots els impostos.

Una dada significativa, és que el 30% dels enquestats de parla castellana votaria també a favor de la independència. I és que ja no s'hi val l'excusa que els catalans volem una Catalunya tancada, en català i pels catalans. Aquell atac indiscriminat ha acabat passant factura. Ara, només falta fer el referèndum i, si això passa, és impossible que a l'Europa democràtica ens facin entrar els tancs per la Diagonal...

Enllaços a altres mitjans catalans:
· Vilaweb
· Racó Català

Enllaços a mitjans estrangers:
· ABC
· Canarias 7

Com diu la cançó popular: "És l'hora dels adéus, ens hem de dir adéu siau..."

Cançoner català: L'Empordà (Sopa de Cabra)

És el torn de presentar-vos una cançó pertanyent al primer disc de Sopa de Cabra. En aquell àlbum, titulat amb el mateix nom del grup, els empordanesos feien una oda ala seva terra. L'Empordà esdevingué escenari d'una cançó que balla entre la comicitat del moment i l'amor nostàlgic.

En aquest cas, es tracta d'una versió extreta de la pel·licula Rock & Cat, feta per en Gerard Quintana i en Josep Thió amb la col·laboració de'n Pep Sala. Gaudiu-la.

L'Empordà (Sopa de Cabra)
Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana
d'una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l'ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa
és molt més bonic l'Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no si tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa
és molt més bonic l'Empordà.

I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.

Ens adherim a Creative Commons

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre que vetlla per la salvaguarda dels drets d'autor. Al contrari que la polèmica SGAE, proposa que cada autor pugui vetllar per un seguit de drets sense anar en detriment de la informació i la llibertat d'expressió.

· Sou lliures de:

• copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra
• fer-ne obres derivades

· Amb les condicions següents:

• Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra).
  

  Attribute this work:
  

• No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

• Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

• Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra.
• Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor.
• No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor.

Aquests drets permeten, per tant, que tothom pugui fer-ne ús de les informacions que proporcionem, així com reproduir el contingut sense por a represàlies. Per tant, gaudiu d'aquesta nova tendència que defuig del típic: Tots els drets reservats.

Nosaltres, a partir d'ara, i com a mostra del nostre suport a la lliure circulació d'informació, ens acollim a: Alguns drets reservats.

Aquí teniu el logotip amb què ho farem constar:
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Radiografia: Plaça de la Font Groga

A partir d'aquesta entrada, i de forma periòdica, us oferirem l'estat de la Gavà real. Aquella vila que, lluny de ser símbol de progrés i millora, avança cap enrere en períodes de quatre anys.

Efectivament, a ningú no se li escapa que els desperfectes de Gavà només s'arreglen (sovint, es tapen) setmanes abans de les eleccions. Nosaltres, gens favorables a aquesta realitat, exposarem les grans calamitats que hem de viure i, fins i tot, patir en el nostre dia a dia.

En aquesta inauguració, veurem els desperfectes en forma de clots i esquerdes presents a la Plaça de la Font Groga (cruïlla entre carrer de les Colomeres i carrer de Sant Lluís). I és que en un espai inferior a deu metres, observem 3 zones completament enfonsades, la qual cosa representa un perill pels vehicles que hi circulen i pels vianants que caminin.

Frases cèl·lebres: El Petit Príncep

Vet aquí una vegada, un aviador francès va decidir escriure una història amb gran contingut filosòfic. Antoine de Saint-Exupéry, que així es deia aquest aviador, va concebre una de les històries més emotives del panorama literari. Una història que, lluny de buscar l'artificiositat de les paraules o el continuu gir argumental, es centrava en unes pinzellades conceptuals que aconseguia captivar el lector.

És per aquesta raó que, des de El Món Màgic d'Oz, volem retre el nostre particular homenatge a Saint-Exupéry i al seu Petit Príncep. Per tant, us oferim un selecció de les millors cites que podem trobar al text. Evidentment, mai de la vida podran suplir la seva lectura. I és que, igual que els musulmans a La Meca, tota persona que apreciï la vida, l'hauria de llegir mínim un cop a la vida.

· Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).
· [Les persones grans] Sempre necessiten explicacions.
· Quan el misteri és massa impressionant no t'atreveixes a desobeir.
· Això és la caixa. El be que vols és a dins.
· Recte endavant no es pot anar gaire lluny.
· A les persones grans els agraden les xifres.
· Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.
· És trist oblidar un amic.
· És tan misteriós el país de les llàgrimes!
· No se sap mai!
· Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.
· No sabia que pels reis el món és molt senzill. Tots els homes són súbdits.
· Era un monarca absolut. Però, com que era molt bo, donava ordres raonables.
· A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.
· És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
· Les persones grans són molt estranyes.
· Perquè, pels vanitosos, els altres homes són admiradors.
· Els vanitosos només senten les alabances.
· Bec per oblidar que tinc vergonya de beure.
· La consigna és la consigna.
· Però [el fanaler] és l'únic que no em sembla ridícul. Potser és perquè no es cuida només d'ell mateix.
· Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.
· Entre els homes també t'hi trobes sol.
· Els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius...
· Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
· És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
· No s'està mai content allà on s'és.
· Els nens són els únics que saben què busquen.
· És bo haver tingut un amic, encara que un s'hagi de morir.
· El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...
· Quan un es posa vermell, vol dir que "sí", oi?
· La gent té estrelles que no són iguals.

Si has somrigut quan les llegies, si encara recordes el rei, el borratxo, el vanitós, el fanaler, el geògraf i, sobretot, la rosa i la guineu, és que el record que va deixar el conte continuen més vius que mai. Ara tinc un regal per a tu, sobretot si has gaudit amb la lectura de l'obra.

Quan les preguntes t'envaeixin, quan els dubtes es facin insuportables:

No busquis, troba!

El Bàsquet Gavà actualitza la seva web

Després d'haver adquirit el domini basquetgava.cat fa dos anys, el club local actualitza definitivament el lloc dotant-lo de continguts significatius.

El lloc web disposa de notícies dels últims dos anys que, malgrat la data de publicació, des d'aquí confirmem que han estat tots publicats durant les últimes setmanes. Això sí, les notícies donen una àmplia visió de què ha fet l'entitat al llarg dels anys.

La web està redactada en un correcte català, molt millor que el que ja vam criticar de la web oficial del C.F. Gavà (que, per cert, ha estat eliminat per posar-ho tot en castellà). En quant a contingut, podem veure la fotografia de cadascun dels 30 equips de l'entitat, no així els noms de jugadors i jugadores, o cos tècnic. Des d'aquí animem el creador a afegir aquesta informació.

Altrament, també posa enllaços a les classificacions dels equips. No obstant això, tan sols alguns dels equips disposen d'aquesta opció. Per tant, constitueix un acte de discriminació als altres equips. Segurament, però, durant les properes setmanes serà arreglat aquest detall.

Per acabar, volem criticar el fet que els patrocinadors ocupin un lloc preferent sobre els equips de l'entitat. I és que una cosa és que proveeixin de diners el club, i una altra molt diferent que siguin els protagonistes. Com sempre hem defensat des de El Món Màgic d'Oz, els protagonistes són els esportistes i, en aquest cas, la canalla del Bàsquet Gavà.

Cançoner català: Qualsevol nit pot sortir el sol (Jaume Sisa)

Donem inici a aquesta setmana reprenent una secció que vam inaugurar a la versió anterior del Bloc. Per problemes tècnics, només va durar dues setmanes. En aquesta ocasió, l'objectiu és aconseguir un gran cançoner català per totes aquelles persones que vulguin millorar la llengua, el repertori o, qui sap, gaudir d'acords, melodies i lletres.

Sia com sia, és un plaer per nosaltres mostrar-vos un videoclip no oficial d'una cançó emblemàtica de la cultura catalana. Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa va convertir-se en un himne per a moltes generacions. Avui dia, encara pot sentir-se a les festes d'alguns melancòlics i, fins i tot, d'aquells grups amistosos que volen passar una bona estona cantant.

Amb una lletra que barreja la comicitat més absurda de l'autor amb el cinisme i la sensibilitat que pocs artistes poden aconseguir, Qualsevol nit pot sortir el sol és una porta oberta als contes de fades. Els personatges fabulosos que s'emmarquen en la cançó ens acompanyen quan, al final, nosaltres resultem ser el convidat especial.

Qualsevol nit pot sortir el sol (Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha... cases d’algú.

Hola Jaimito! i Doña Urraca!
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitan Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta i Bambi i Movie Dick
i l´ Emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brown i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.

Oh! Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu ...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai ...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Col·lapse total

Gavà s'ha vist (i encara es veu) immersa en una cortina d'aigua. Els carrers, que fa molts anys que demostren la seva poca capacitat per canalitzar l'aigua al clavegueram han fet d'embús als vehicles que hi passaven.

L'aviguda Joan Carles I ha estat tallada en ambdós sentits. Segons fonts fiables (jo mateix) dos cotxes han quedat atrapats en un basalt d'aigua a la mateixa zona. La policia municipal ha estat més de deu minuts per tallar el carrer, malgrat les trucades dels ocupants del vehicles. Els bombers, que tenen el parc a dos-cents metres d'aquell lloc, han estat més de 15 minuts per acudir. Finalment, amb l'aigua fins els genolls, els ocupants dels vehicles s'han ajudat per aparcar-los allà a la vora.

Les carreteres que creuen subterràniament les vies han quedat inundades en pocs minuts. A espera que el temporal arremeti, és recomanable no fer ús del vehicle. Ús ho recomano jo, que un dels cotxes que ha quedat atrapat a la Joan Carles I era el meu.

No volíem aigua...

Actualitzat: Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), sobre la població veïna de Viladecans (entre dijous 8 i dissabte 10 de maig fins les 17:30 hores) han caigut 81 mm. A Vallirana, també al Baix Lllobregat, han caigut 107mm. Restem a l'espera de l'arribada dades locals.

El Festival Internacional de Titelles es reubica a causa de la pluja

La benvolguda pluja ha fet acte de presència durant la jornada d'avui. Si les previsions del temps no fallen, tot el cap de setmana estarà avesat de núvols i aigua. Per aquesta raó, els espectacles fixos passen a ubicar-se a la plaça de Jaume Balmes i el seu entorn, l'Espai Maragall i el Museu de Gavà.

Des de El Món Màgic d'Oz, sempre en defensa de la natura, us facilitem un nou catàleg digital amb la modificació d'espais: Programa de Pluja

El Festival Internacional de Titelles té una nova cita amb Gavà

Els dies 1o i 11 de maig Gavà torna a acollir el Festival Internacional de Titelles al carrer. Enguany serà la 18a edició, que comptarà amb actuacions de grups dels Països Catalans, Espanya, França, Holanda, Argentina, Colòmbia i Brasil.

El festival s'ubicarà en diferents punts de la ciutat per diversificar l'oferta. D'aquesta manera, es repetiran espais com la Torre Lluc, les places de Batista i Roca, de Josep Tarradellas, la Major i de la Pagesia. També tindrà escenaris la Rambla en diferents punts.

Des de El Món Màgic d'Oz us facilitarem el catàleg de les actuacions un cop sigui digitalitzat. Us podem avançar, però, algunes de les propostes més significatives. Aprofitant la celebració de l'any Rodoreda, la companyia catalana Engruna Teatre ens presentarà Rodo, rodo... Rodoreda!. També destacarà la presència d'un autobús teatral que romandrà estacionat a la Plaça de Batista i Roca.

Actualitzat: Mira aquí el catàleg

Macrourbanització a Gavà

Si el mes de març us fèiem a mans una carta publicada a El Periódico de Catalunya en contra del Pla de Ponent (Desforestació a Gavà), ara el mateix diari torna a publicar una opinió ciutadana en contra del Pla urbanístic.

Es dóna la casualitat que el diari català publicava la setmana passada una notícia on catalogava el Pla de Ponent com un pla completament ecològic. Podeu veure el seguiment d'aquesta notícia a El Portal de Gavà.

Tanmateix, aquí us transcrivim l'article original:

MACROURBANITZACIÓ A GAVÀ
Destrucció ecològica
Albert Alonso Quiñones
Gavà

"Creixement urbanístic i ecologia són dos conceptes que sembla que estiguin enfrontats. Però a Gavà no serà així": així començava un article en què se'ns venia una macrourbanització com un fet beneficiós per a l'ecologisme. ¿Com s'entén que construir 3.575 vivendes sobre l'últim corredor biològic entre el parc natural del Garraf i el delta del Llobregat sigui ecològic? ¿Com és que construir 3.575 vivendes sobre un dels jaciments arqueològics romans més extensos de Catalunya pot ser positiu per al nostre patrimoni? ¿Com és que un projecte rebutjat i denunciat públicament i reiteradament per Greenpeace i totes les organitzacions ecologistes locals, comarcals i nacionals se'ns ven com a exemplar i ecològic? Aquestes 3.575 vivendes portaran un mínim de 5.000 cotxes més. Una cosa molt ecològica. La mare naturalesa ja està fent salts d'alegria.

I jo afegeixo: algú creia que el Pla de Ponent realment comptava amb el suport de la ciutadania de Gavà?

Enllaç al polèmic article de El Periódico

El Pla de Ponent avança en forma de mentides amagades

Que el Pla de Ponent és sempre part de l'agenda local gavanenca és quelcom que tothom coneix. Ara bé, potser hi ha coses que el govern municipal (PSC + ICV + EUiA) s'hauria d'estavial. Més que res, per què al Món Màgic d'Oz no estem pas disposats a empassar-nos segons quines farses.

L'edició digital d'El Bruguers ha publicat una notícia sobre l'últim ple municipal. Més en concret, sobre l'aprovació per gairebé unanimitat de la cessió de dues parcel·les. Una d'elles per construir el "nou" Parc de Bombers i una altre per la construcció del 3r Centre d'Atenció Primària (CAP). És a dir, tret d'ERC, la resta de formacions van mostrar-se d'acord a aquesta cessió (PSC + ICV + EUiA + PP + CiU + CC's).

Pot estar algú en contra de la cessió de parcel·les públiques per a la construcció d'equipaments?

En aquesta ocasió SÍ. I, al contrari que aquells que intenten negar la veritat, des d'aquí exposarem els motius que ens empenyen a mostrar-nos en desacord amb el plenari municipal.

El Parc de Bombers de Gavà, que també dóna servei, juntament al de Sant Climent, a Viladecans, té algunes mancances i alguns defectes. Per tant, és de rigor que s'ha de fer un de nou. El problema rau al parlar d'on s'ubicarà aquest Parc de Bombers. Serà a prop de la població com ara? Serà a un lloc des d'on pugui continuar ajudant els nostres veïns de Viladecans? NO. Llavors, on el construiran? A la zona de Ponent, tot i que no especifiquen que serà a 2 Km de qualsevol territori habitat. És clar, farà servei al (possibles) futurs habitants del Pla de Ponent. Per tant, el Parc de Bombers nou no està destinat únicament a millorar les instal·lacions, sinó a maquillar el Pla de Ponent.

I què passa amb el CAP? Doncs que també se'n va a Ponent, on no hi viu ningú. Per què no el construeixen a barris ja existents? Gavà Mar seria una bona opció, igual que el barri de les Bòbiles, clar exemple del que és un barri sense serveis.

I el Pla de Ponent i les bretolades (per què no tenen altre nom) que es fan al seu voltant, només perjudiquen la població ja existent a Gavà. I és que quan ens adonarem que Gavà no pot convertir-se en una macrociutat com els veïns de Castelldefels o Viladecans? Fins quan ha de durar el creixement il·limitat i insostenible? Jo tinc una bona resposta:

Fins que diguem PROU!

Enllaç a la notícia original: Pas endavant en la creació del nou Parc de Bombers i del tercer ambulatori

No hi haurà escola catalana a Madrid

Abans de començar el meu habitual discurs d'opinió pregunto (i no és pas un interrogant retòric): Algú creia realment que s'obriria aquesta escola?

Jo dic clarament que NO, però com que no sóc pas autoritari, exposaré ara un seguit de motius que fan tremolar les "bones intencions" d'aquest acte.

Primerament, l'escola CEIP President Tarradellas (abans anomenada IES San Mateo) estava en ple període de decadència. Durant els últims anys havia perdut tot el seu alumnat i, el curs vinent, no podia obrir matrícula. Els perquès són diversos i, tot i que no vull pas entrar, cal tenir-los en ment. Un d'ells és que la zona (Chueca i Malasaña) és únicament coneguda pels bars de festa i les botigues alternatives. I, a més, les instal·lacions estaven cada cop més descuidades.

Segonament, crear una escola catalana a Madrid era suposar que els catalans som una colònia o, fins i tot, tal i com va aventurar Ernest Maragall (Conseller d'Educació - PSC), "una reserva d'indis".

Artus Mas (CiU) va anar més enllà dient que "malgrat s'hagi posat la disfressa de caputxeta vermella, encara se li veuen les orelles al llop". Pel qui encara estigui exhaust pel pont, tradueixo: obrir la possibilitat (falsa) d'una escola catalana a Madrid, la capital del Regne, és una manera de criticar la política lingüística de Catalunya i defensar la seva.

L'única condició que posà la Comunitat de Madrid per obrir l'escola és tenir un mínim de deu alumnes matriculats a cada curs. En total s'ha rebut setze preinscripcions... Bé, algú s'esperava que a Madrid, sí a Madrid, hi hagués més de 10 nens o nenes per curs. D'esperances (i mai millor dit) no podem pas viure.

Per sort, els companys de Polònia (TV3) ens van ensenyar com seria aquella escola catalana a Madrid. No té pèrdua...

El C.B. Gavà a la Festa del Bàsquet

Diumenge, 27 d’abril, la Federació Catalana de Bàsquet va organitzar una jornada amb el bàsquet com a objectiu i la canalla com a protagonista. El complex esportiu de Montjuïc i el Palau Sant Jordi es convertiren en l’escenari ideal per una gran festa del bàsquet on el C.B. Gavà participà amb els tres seus equips minis.

-Lliga Mini:

Montjuïc despertava el matí de diumenge amb vuit pistes de minibàsquet al seu recinte. Des de les 9 del matí fins les 3 de la tarda 16 equips jugaven a l’hora en partits de vint minuts. Fins a un total de noranta-sis partits es van disputar. El C.B. Gavà no va romandre aliè a aquesta gran festa i va participar amb els seus minis masculins i femení.

Al contrari que cada dissabte, el resultat quedà en un segon pla. La importància recaigué sobre el bàsquet en estat pur, en les trobades entre gent de tots els Països Catalans: de Figueres a Vinaròs, de la Seu d’Urgell a Alacant. El Bàsquet fou un gran excusa per unir nens i nenes de tot el país.

Per part gavanenca, el Mini 1 Masculí va jugar amb el C.B. Tremp i el C.B Figueres, dos equips de nivell considerable a les seves competicions. El Mini 2 es va trobar amb el BAM B i el CN Terrassa C. Per últim, les noies del Mini Femení van jugar amb el CEP Vallfogona i el CEIP Joan Rebull

Els resultats, malgrat ser favorables als equips locals, queden amagats per l’alegria, la diversió i, sobretot, l’espectacle d’aquesta magnífica festa.

-Activitats complementàries:

Durant la jornada, tot i estar amenitzada per molts partits simultanis i sense descans, la canalla va poder gaudir de moltes altres activitats. Totes elles, coordinades i gestionades per la Federació Catalana de Bàsquet, estaven relacionades amb l’esport en general i el bàsquet en particular.

D’una banda, varen organitzar competicions 3x3 i circuïts d’habilitat per aquells nens i nenes que no participaven a la lliga mini, essent obertes a totes les edats. A més, van habilitar una pista pels més petits, amb cistelles i pilotes adaptades a les seves capacitats físiques.

A l’entrada del Palau Sant Jordi, a més, es van habilitar carpes amb videojocs de bàsquet. Els esportistes van poder demostrar que amb la pilota virtual també són uns autèntics cracks.

En una zona lateral, també es van situar castells inflables pels més petits i un circuït tancat per provar bicicletes elèctriques. Tot plegat, un gran ventall d’activitats que no podia pas deixar ningú indiferent.

-La nota negativa:

Tot gran esdeveniment acaba passant factura dels errors en l’organització. Aquesta vegada, el punt d’informació no va estar preparat i actiu fins ja començada la competició. El caos va regnar durant uns moments sobre aquells equips que, després d’un llarg viatge, encara no sabien ubicar-se en aquella macroinstal·lació.

Des de Gavà Esportiva, a més, volem criticar l’elecció d’un dels patrocinadors: la multinacional del menjar escombraria McDonald’s. Una festa de l’esport no pot defensar una empresa que distribueix menjar de baixa qualitat energètica. Per tant, des d’aquí no només critiquem el fet d’incloure aquesta empresa a l’organització, sinó el repartiment de tiquets per a una hamburguesa gratuïta. El C.B. Gavà, segons fonts internes, es va negar a repartir entre els seus jugadors aquests tiquets.

-La màgia dels Globetrotters:

Un cop acabats tots els partits i després de dinar als parcs del voltant, el Palau Sant Jordi obria les portes donant inici al bàsquet més còmic i divertit. El mític equip de Nova York, els Harlem Globetrotters visitaren la capital catalana amb motiu de la seva gira Europea.

L’estadi s’omplia lentament de pares i fills disposats a gaudir del veritable espectacle. Mentrestant, un grup de ball de la ciutat amenitzava l’espera amb diferents danses i coreografies. Tanmateix, el polifacètic locutor de RAC 105, Ivan Medina, cridava a la participació del públic.

Abans de l’inici del partit, la Federació Catalana va presentar les seves seleccions Minis masculina i femenina, campiones dels campionats interregionals a Espanya. Era la mostra del gran trball de les escoles de bàsquet arreu de Catalunya.

Finalment, a les 5 de la tarda començava la Festa del Bàsquet, en majúscules. Els Washington Generals sortien a pista sabedors que els esperava una nova derrota. Els Globetrotters que no volien allargar més l’espera, van sortir al camp amb un esprint encoratjador. A partir d’aquí, la màgia del bàsquet més teatral va inundar el recinte de Montjuïc.

És impossible descriure amb paraules la gran actuació d’aquest equip de bàsquet: cistelles inversemblants, alley-oops magnífics, faltes còmiques, imitacions de Pressing Catch, malabarismes i jugades esbojarrades. En definitiva, un espectacle que qualsevol amant de l’esport ha de veure, com a mínim, un cop a la vida.