dimecres, 2 de desembre de 2009

En Raúl al país de les dones: L’inici del camí

No, no és un intent de plagi al cèlebre conte de Lewis Carroll (L’Alícia al país de les meravelles), però espero que em permeteu la llicència.

El juny passat, després de quatre anys a la Universitat de Barcelona, tres d’ells a la Facultat de Formació del Professorat, vaig graduar-me en Magisteri d’Educació Física. Creia, i així ho vaig fer saber als meus companys i companyes durant el meu discurs a la cerimònia de graduació, que se’ns obrien les portes a un món ple de possibilitats.

Uns mesos més tard no em penedeixo pas de les meves paraules, però he descobert que rere el món de l’educació pública, encara s’amaguen moltes mancances que no sempre tenen a veure amb els professionals que les defensen: professors i personal administratiu intern. Per aquesta raó, he decidit crear un altre espai fix en El Món Màgic d’Oz per donar veu i forma a totes aquelles accions que no em resulten acceptables ni des del punt de vista educatiu ni des del punt de vista administratiu.

L’espai, que apareixerà cada dimecres, portarà el títol de “En Raúl al país de les dones”. Com tots vosaltres sabeu, l’educació és un món amb una alta presència de dones. Espero que em perdoneu, per tant, aquest títol que no vol ser una crítica ni molt menys un insult, sinó la constatació d’un fet: després d’haver passat per més de sis centres educatius en poc més d’un mes, sempre estic envoltat de dones a la sala de professors... Per cert, perquè li diem sala de professors si sol estar molt més plena de professores?

Fins dimecres vinent!

dilluns, 30 de novembre de 2009

Cançoner català: Oda al paper de vàter (La Trinca)

Ara que Televisió de Catalunya està fent els càstings per a gravar la pel•lícula sobre La Trinca, des d’aquí volem oferir el nostre modest homenatge. Així, reprenem aquesta secció amb un dels grups que va marcar dus dècades de la música catalana.

El grup, originari de Canet de Mar, era compost per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz. Junts, van gravar 38 discos on, fent servir músiques tant populars com clàssiques, tot component unes lletres que, rere la seva òptica humorística, denotava una sàtira intel•ligent, alhora que a l’abast de tothom.

L’any 1986 van estrenar-se a la televisió (TV3) amb un programa de producció pròpia i on ells eren els protagonistes. Dos anys més tard, ho intentaven, amb no tant d’èxit, al a televisió pública espanyola (TVE).

Els seus integrants també són coneguts per haver fundat Gestmusic que, un cop fusionada amb l’holandesa Endemol, van formar una de les productores musicals més importants d’arrreu del món. Entre d’altres, podem destacar la creació del format Operación Triunfo que ha batut rècords d’audiència a tots els països on s’ha emès.

Oda al paper de vàter (La Trinca)

Pa, pa, pa, pa!
Paper, paper!
Paper, paper! Esterilitzat!
Paper, paper! Higienitzat!
Paper paper! Enrotllat!
Paper, paper!

De color groc, color rosat, color vermell o color blau.
Et demanem, paper estimat, que sobretot siguis suau.
Tu sempre alerta al servei del poble.
I et fa servir l'analfabet, l'intel•lectual,
el soldat ras, el general,
el gran burgès i el menestral;
per què en això d’evacuar, lluita de classes no n'hi ha.

El teu destí fatal,
màrtir de la societat,
que quan t'ha utilitzat
estira de la cadena
i tu te’n vas al darrera,
de cap a la claveguera.

Però en acte de "rebeldia"
embusses la "canyeria"
i ho deixes tot fet un nyap.
Paper enrotllat de cel•lulosa i setinat,
t'han destrossat i “despreciat”,
vilipendiat i deshonrat.

Paper abnegat,
paper estimat de l'excusat,
la humanitat t'ha maltractat
i ara et volem reivindicar:
T'han estripat, empastifat
i rebregat i rebutjat.

Pobre paper!
Com t'han deixat!

Ens has lliurat del neguit
d'haver-nos d'embrutar el dit,
per això et cantem amb afany
que et considerem el nostre company
i sempre et trobarem al “cuarto de bany”.

Endavant! Endavant! Endavant! Endavant!

Que el nostre clam arribi fins el cel,
que de tots els amics
tu ets el més fidel.
Modest paper de vàter immortal.

Paper, paper...
Glòria al paper... al paper!


Lèxic:

Aquesta setmana, a més, la nostra secció de lèxic es centrarà en els barbarismes (altrament dit castellanismes)

Rebeldia (castellanisme. Correcte en la forma “Rebel•lia”) - Acte propi de la persona rebel, que refusa l’obediència a una autoritat legítima.
Canyeria (castellanisme. Correcte en la forma “Canonada”) - Conducte tubular destinat al transport de fluids i eventualment de matèries granulars i pulverulentes.
Despreciat (castellanisme. Correcte en la forma “Menyspreat”) - Estimat en menys del que val.
Cuarto de bany (castellanisme. Correcte en la forma “Cambra de bany”) - Habitació especialment agençada per a poder-se banyar.

dissabte, 28 de novembre de 2009

Encara podem salvar el Calamot!

Ni les mentides contínues del govern municipal (PSC + ICV + EUiA) ni les pressions en forma d’atacs a béns personals (com els nostres cotxes) per part de persones “desconegudes” han aturat l’oposició ciutadana al Pla de Ponent.

Ara, mesos després que les màquines iniciessin el seu camí de destrucció pels boscos de ponent amb l’excusa de fer un nou Parc de Bombers (a 200 metres de l’anterior!), volem retre homenatge a totes les persones que, amb les seves modestes aportacions, contribueixen a mantenir vigent una lluita que ens uneix a tots i totes: una Gavà més forta i, sobretot, que mantingui els seus espais verds naturals.

El Pla de Ponent no només és problema de Gavà, sinó que comporta el col•lapse i destrucció de l’únic pont natural entre el delta del Llobregat i el Parc del Garraf. Tal destrucció no només comportarà la desaparició d’una natura mediterrània exuberant, sinó que elimina l’enllaç de totes les espècies migradores. No és problema de Gavà, sinó de tot el territori català.

Per tal de conèixer una miqueta més aquest pla urbanístic, iniciat el 1991 amb el nom de Pla de Carat, hem seleccionat uns vídeos que toquen diferents punts de vista.

1. El Medi ambient – TV3:


2. Grup ecologista Quercus – Gavà:



3. Cançó denúncia d’en Serruchín, un cantautor gavanenc:

divendres, 27 de novembre de 2009

No és pas la dignitat de Catalunya allò que ens juguem

No cal que digui que ahir, dijous 26 de novembre de 2009 per primer cop a la història, 12 diaris de diferents ideologies van deixar de banda les seves diferències i van unir-se per l’únic tret comú que tenen: l’arrelament a Catalunya.

Tot allò que pugui dir sobre el Tribunal Constitucional (TC), tot allò que pugui insinuar sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, sobretot, tot allò que pugui explicar sobre aquests tres anys d’espera és ben sabut per tothom.

El meu objectiu no és criticar ni uns ni d’altres, sinó matisar el títol de l’editorial comú d’aquests 12 diaris que, junts, han esbombat les portes de la caverna espanyolista: La dignitat de Catalunya.

En les columnes dedicades a l’editorial, a part de demostrar la manca de legitimitat dels actuals membres del TC, al•lega que està en joc la dignitat catalana. Per tant, afirma que la dignitat de catalans i catalanes està en joc. Mentida.

La meva dignitat com a ciutadà no es veurà mai minvada per la decisió il•legítima d’un tribunal que ha excedit en 2 anys el mandat que estipula la llei. Si de cas, la persecució dels gossos de presa de l’Espanya més retrògrada enalteix encara més el meu sentiment de pertinença al territori.

Aquí desapareix la línia de l’independentisme (segregacionisme, nacionalisme, separatisme…), també desapareix la barrera ideològica o la nacionalitat. L’únic que preval és la sensació de persecució constant d’un territori, Catalunya, i per tant, de tots els seus ciutadans i ciutadanes, sigui quina sigui la seva procedència, sigui quina sigui la seva nacionalitat i, sobretot, sigui quina sigui la seva ideologia. I és que, malgrat això són incapaços d’entendre-ho des de fora, Catalunya la fem les persones que vivim, no les seves lleis.

Per tant, allò que està en joc no és la nostra dignitat. Mai no l’hem perduda ni la perdrem. EL que veritablement està en joc és la seva dignitat i, sobretot, el nostre futur. Al cap i a la fi: què cony hem fet per haver d’aguantar tant de temps aquesta tonteria?

Enllaços:
· La dignitat de Catalunya (Diari Avui)
· La dignidad de los españoles (Diari El Mundo)
· La dignidad de la Constitución (Diari ABC)

Després de la calma sempre arriba la tempesta...

Ha estat un llarg any i mig d’ençà de la meva última entrada en aquest bloc dedicat a Gavà i als Països Catalans. Ha estat un any i mig en què he ordenat les meves prioritats i on he assolit un grau de maduresa que em pot permetre reprendre aquesta finestra a la societat actual amb més ganes i energia que mai.

És, a la fi, el moment en que El Món Màgic d’Oz torna a obrir les portes al seu camí de lloses grogues. Un camí que, lluny de limitar-se a visitar els Munchkins creats per L. Frank Baum, el país delicat de la porcellana o el castell de la Bruixa malvada de l’oest, ens acostarà cada cop més a la desitjada Ciutat Maragda: la realitat amagada.

Des de El Món Màgic d’Oz no podem pas simpatitzar amb aquelles persones que deliberadament s’aprofiten la bona voluntat de la majoria per a enriquir-se. No podem pretendre tombar-los des d’aquesta modesta plataforma, però tampoc no contribuirem a estendre el silenci que, poc a poc, intenten imposar.