dilluns, 30 de juny del 2008

Cançoner català: La flama (Obrint pas)

Després de "l'apassionant" Festa Major de Gavà, arriba el moment d'una nova cançó per continuar augmentar l'arxiu del nostre particular cançoner. En aquesta ocasió, l'artista convidat (que bé que sona això...) és un grup procedent de l'Horta valenciana, Obrint Pas. A través del seu característic rock-ska, han defensat la cultura i la nació catalana. Cada concert, cada nova cançó són una part més del seu treball per la causa.

La cançó que us presentem és una mostra d'aquesta (d'eixa, ejem...) lluita. Una lluita que no pot fer-la una sola persona, un sol grup. Una lluita que ha d'unir tot un poble, que ha de permetre que tothom i entri, que tothom hi digui la seva.

La passivitat no és una bona arma per defensar la llibertat. Els insults i el menyspreu, tampoc.



La flama (Obrint Pas)
No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen.
Baixa al carrer i participa,
no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.

Amb l'espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria,
la flama d'un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través del temps,
la flama de tot un poble en moviment.

Amb columnes de paraules,
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
els escenaris d'un nou crit.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través del temps,
la flama de tot un poble en moviment.
Lèxic:

· Combatiu
- Disposat a entaular combat.
· Espurna
- Partícula inflamada que es desprèn d’un cos en combustió o fortament rascat.

dijous, 26 de juny del 2008

Una "gran" Festa Major

Seré breu, no m'agrada banyar-me en les penes ni en les desgràcies.

Des de fa ja molts anys, la Festa Major d'estiu de Gavà (Sant Pere) ha caigut en la més profunda misèria: música desfasada, activitats malament distribuïdes en el temps i en l'espai, eliminació d'elements de referència culturals catalans, segregació de les persones segons l'edat... Exacte, tot allò en què no ha de convertir-se mai una festa i, molt menys, quan aquesta és emblema del poble i de la seva gent.

En efecte, la Festa Major de Gavà no té cap tipus de ressò. No atrau gent de fora i, en moltes ocasions, ni tan sols de dins del poble. És més, tan sols sabem que són en aquestes dates per què una violenta onada de propaganda ens envaeix des de fa un parell de setmanes: el Bruguers, Gavà TV i, el que és més preocupant, banderoles (de plàstic NO reciclable) per tota la Rambla, cartells publicitaris, programes a tot color i ben extensos...

La Festa Major, per tant, ja no és un moment de rauxa per la ciutadania de Gavà, sinó un aparador per a l'Ajuntament de Gavà. Un aparador tètric on ens demostra per què les despeses en publicitat i protocol sempre són superiors a les despeses en aquestes festes.

Fent-me eco de l'eslògan que va intentar posar de moda l'Ajuntament: "M'encanta Gavà!"

dimarts, 24 de juny del 2008

Anti-catalans? No, directament tontos

No és difícil veure que a les televisions espanyoles apareguin insults camuflats. Alguns (molts) d'ells van contra països veïns o, fins i tot, cap a territori "nacional". Des d'aquí volem mostrar-vos un vídeo editat i publicat per l'AMP? (Alguna pregunta més?, TV3) on recullen algunes de les "perles" que deixen anar contra els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Aquests insults són a discreció, indiferentment del sentiment nacional, de la llengua parlada, de l'origen o de les expectatives de cadascú. En definitiva, una mostra de l'humor espanyolista i caspós i, en ocasions, de la major malaltia de l'època contemporània: la ignorància.



La malaltia de l'ignorant és ignorar sa pròpia ignorància. (A.B. Alcott, filòsof nord-americà)

dilluns, 23 de juny del 2008

Cançoner català: Llença't (Lax'n'Busto)

En aquesta ocasió, el Cançoner Català ha viatjat fins a la capital del Baix Penedès, el Vendrell, per presentar una de les cançons amb més ànims de festa de Lax 'n' Busto. Per una copa és una oda a la festa, a la bogeria, al benestar i a la rauxa.

I és que, en temps on els polítics no deixen d'enfonsar-nos anímicament, la rauxa és la millor medecina i, que consti, no sóc cap farmacèutic, però tinc molt de sentit comú. Per tant, en una data com avui, la Revetlla de Sant Joan, és un bon moment per deslliurar-nos de penes i dolors. Bé cal gaudir la vida de tant en tant, oi?



Per una copa (Lax 'n' Busto)

Sóc a la frontera entre el vici i el cel,
i no entenc i no entenc i no entenc a la gent
que em critica i em mira
quan jo estic aquí fent ambient.

Ones que penetren el meu firmament
que s'encén que s'encén que m'explota la ment.
Un deliri inconscient,
un enigma sens dubte indecent
que acaba al pitjor moment.

Per una copa, un lloc obert.
Per trobar un oasi dins d'aquest desert
donaria cent, potser mil,
potser tot el que tinc.

Tanquen el "garito" i jo amb aquest "colocon"
no em toqueu els collons quan comença "lo" bo.
Democràcia il·legal,
llei perversa, falsa moral.

Visca el president i visca la seva gent
i brindem per la mare del puto porter.
Que els ofeguin a tots en bidons
de mil litres o més
de whisky de "garrafon"

Per una copa, un lloc obert.
Per trobar un oasi dins d'aquest desert
donaria cent, potser mil,
potser tot el que tinc.

Ones que penetren el meu firmament
que s'encén que s'encén que m'explota la ment.
Un deliri inconscient,
un enigma sens dubte indecent.

(un, dos, un - dos - tres!)
Per una copa, un lloc obert.
Per trobar un oasi dins d'aquest desert
donaria cent, potser mil,
potser tot el que tinc. (x2)

Tindràs poder!
Tindràs els punys!
Tindràs governs, però em tindràs a mi!
Evolució! Destitució!
Un pensament que no admet als diferents!

Llibertat del meu cos!
Llibertat de triar "no a la guerra"!
Llibertat de consumició!
Obrim les aixetes de la llibertat!

Per una copa, un lloc obert.
Per seguir la festa fins la fi dels temps
donaria cent, potser mil,
potser tot el que tinc. (x2)

Lèxic:

· Deliri - estat de pertorbació mental caracteritzat per una forta excitació i incoherència en les idees
· Garito (castellanisme. Correcte en la forma "Timba") - En el text, bar de copes.
· Colocon (castellanisme. Correcte en la forma "Borratxera" o "Embriaguesa") - Estat d'embriac, d'excés d'alcohol.
· Perversa - que li agrada el mal, que el fa a gratcient (amb coneixença i voluntat d'allò que es fa)
· Garrafon (castellanisme. Correcte en la forma "Garrafó") - Garrafa petita.
· Aixetes - extrem final d'una canonada que, mitjançant una palanca, permet o no el pas de l'aigua

dijous, 19 de juny del 2008

Programa de la Festa Major '08

Després d'unes setmanes amb poca informació actualització (és la "gràcia" de la vida d'estudiant), arriba el moment d'oferir-vos el programa de la Festa Major '08 de Gavà. Tal i com fem sempre, us facilitem l'enllaç en línia per tal que el pogueu descarregar al vostre ordinador.

Enguany, Sant Pere ens oferirà un ample ventall d'activitats i propostes. Tot i això, tornaran a estar marcades per l'absència de grups en català (tant al Phonofestival com els concerts programats per l'Ajuntament) , així com les pel·lícules del "Cinema a la fresca". Tot plegat, una mostra més de la "importància" de la nostra llengua per a l'Ajuntament de Gavà.

Un altre any més, les activitats per al jovent seran escasses i poc variades. El Phonofestival serà l'úncia opció real de diversió. Divendres, dia 27, començarà a sonar Heavy Metal a partir de les 19:30 a l'auditori Marc Grau. Els diferents grups aprofitaran per motrar-nos les seves novetats i evolució: Alquimia, Afterlife, Origen, New Entity, Esclavitud, Steelgar, Seattle-Jam, Carnaca. Atenció al grup gavanenc Steelgar, que l'any passat ja va ser una autèntica revolució. A la 1 de la matinada, Avalanch demostrarà que encara els hi queden moltes energies.

L'endemà (mateixa hora, mateix lloc), serà el moment del Pop-rock. Els grups gavanencs que hi participaran són: Southern Zepp Experience, Black Velvet, American Lake Blues Band, Black Rain, Troupe Fatale, Tetsuo, Cometa Halley, The K-jon, Mobylette. El cap de cartell, en aquesta ocasió, serà Love of Lesbian, que va participar en la BSO de l'última pel·lícula de José Corbacho (Cobardes).

Esperem que l'any vinent comptin amb la notra opinió i que, sobretot, deixin de pensar que l'única oferta que ens interessa és la música. Els joves som molt més que això!

Programa de la Festa Major '08

dilluns, 9 de juny del 2008

Cançoner català: Bon dia (Els Pets)

Per iniciar aquesta setmana amb alegria i motivació, res millor que aquesta cançó (o himne, com vulgueu) del grup liderat per Lluís Gavaldà. Els Pets, grup exponent del rock català, naixeren a l'any 1985. El seu auge, però, arribà el 1997 amb el single que avui presentem i del qual varen vendre's 85.000, tot un èxit de la música en català.

Tot i que cadascun dels membres del grup, incloses les "Llufes" (o veus femenines), ha aportat matisos al grup, volem destacar la producció de Marc Grau (del 1991 a 1999). Ell contribuí a crear el disc més "soul" de la banda (Calla i Balla). El músic gavanenc (d'aquí que en fem menció) morí després d'una llarga malaltia el 1991.

Abans de passar a l'acció, a partir d'aquesta edició del Cançoner català, al final de l'entrada farem un breu llistat de les paraules més desconegudes o difícils (en cursiva). Afegirem, a més, un sinònim o definició breu. No digueu que us ho posem difícil... No amaguis la llengua!


Bon dia (Els Pets)

La vella Montserrat desperta el barri
a cops d'escombra tot cantant.
Les primeres persianes s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia! Ningú ho ha demanat però fa bon dia.
Damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol,
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant,
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu:

Bon dia...

Lèxic:
· Feixuc
- amoïnós, pesat
· Entelat - cobert d'un tel, d'una cosa tènue que treu la brillantor o nitidesa
· Insolent - malcarat, mal educat, groller
· Remugar - al text, rondinar, murmurar manifestant desgrat o disconformitat
· Bafarada - baf intens, fort
· Pedrís - banc fet de pedra o de maons
· Esguard - al text, mirada
· Xisclar - fer xiscles (crits amb veu aguda i penetrant)

diumenge, 8 de juny del 2008

Poesia: No busquis, troba!

Ahir necessitava escriure, escriure quelcom que no em deixava pensar. Hi ha qui diu que plasmar en paper les idees ajuda a que, si més no, et deixin dormir unes hores. Jo ho vaig provar, a hores d'ara no sé si ha funcionat, però com a mínim comparteixo amb vosaltres el resultat:

No busquis, troba!

Cerca, cerca!
Un somni riu
canviant la vida
de qui no els viu.

Troba, troba!
Mai no t’amaguis,
Obre la porta
Fins que t’esbravis.

Busca, busca!
El sol es posa:
tu l’has de veure,
jo vull ser amb tu
[dona]

Troba, troba!
Fuig de la gàbia
que en la tortura
tot serà rauxa.

Cerca, cerca!
Vull marxar fora,
a terra verge,
a terra fosca.

Troba, troba!
No vull que ploris
mentre faig volta
Per l’altre barri.

Busca, busca!
No marxis, ves-hi,
a terra pura,
a terra fèrtil.

Troba, troba!
El somni viu,
ara ja toca,
Perquè t’estimo.

Sé que és difícil
triar-les totes.
Per això et dic:
No busquis, troba!

El canvi de la lletra indica també un canvi de personatge. La lletra en negreta, no obstant, indica que bé ho podrien dir les dues persones.


divendres, 6 de juny del 2008

Radiografia: carrer del centre

Els casc antic de Gavà, és a dir, el barri del centre no passa per un dels seus millors moments en quant a vies de comunicació. Un clar exemple que, de ben segur, viviu constantment com a vianants o conductors és el mal estat de la calçada.

En aquesta ocasió, però, no es tracta d'uns imperfecte en trams puntuals, que ja seria greu i d'urgent reparació. La cosa va més enllà, i és que una renglera d'esquerdes travessa longitudinalment una illa del carrer.


Aquest cas és igual de flagrant, ja que just quan arriba l'hora de frenar per complir amb la norma, et topes amb unes irregularitats que fan perillar tothom que hi passi.


Per últim, tot i que en podríem posar més, d'exemples, podem veure l'estat d'aquesta tapa de clavegueram. Passar a una velocitat que podria ésser considerada com a moderada, resulta angoixant des de dins el cotxe.


dijous, 5 de juny del 2008

El Tribunal Suprem confirma que el Vial del Calamot és IL·LEGAL

El 23 de maig, la Sala del Contenciós-Administratiu (Secció 5) confirmava una sentència en contra del Vial del Calamot que va emetre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

D'aquesta manera, la primera obra del Pla de Ponent, iniciada fa ja deu anys, és declarada il·legal. Es tracta, ni més ni menys, que els 640 metres que uneixen la C-245 amb l'avinguda d'Eramprunyà. Aquesta via de comunicació es va construir quan no hi havia cap edifici ni construcció en un gran espai a la rodona.

Des de llavors, i com a excusa d'aquesta carretera que tallava tot un corredor biològic, natural, van crear un nous barri (Les Bòbiles) sense cap servei bàsic (Centre d'Atenció Primària, escoles públiques, jardins d'infància...) i el Parc del Mil·leni. La justícia, però, sentencia de manera definitiva que el Pla de Ponent executat fins ara és il·legal.

Com veiem, la justícia ha actuat d'una manera molt lenta. I és que en deu anys el barri de Les Bòbiles encara no disposa dels serveis bàsics esmentats abans. Per tant, cal entendre que aquesta sentència favorable als interessos de la ciutat (que no de l'Ajuntament de Gavà - PSC + ICV + EUiA - i la immobiliària - Vèrtix) serà utilitzada com a prova en la resta de judicis en contra de Pla de Ponent.

Aquesta sentència és un alè d'esperança contra la massacre urbanística i natural que l'Ajuntament de Gavà té previst continuar. I sobretot, aviso:

Si no els parem els peus, al setembre entraran les primeres màquines del Pla de Ponent més perjudicial!

Si voleu disposar de la sentència digitalitzada (en baixa qualitat), no dubteu en fer-ho saber. Blogspot, de moment, no permet penjar documents d'aquest estil (.doc, .pdf, .xl, ...).

200 anys del Timbaler del Bruc

Podria haver començat aquesta nova entrada dient que pels volts de 1808 els francesos varen envair Catalunya. També podria haver dit que van comptar amb l'ajut indiscutible de les tropes angleses. Fins i tot, podria afirmar i contrastar que els exèrcits espanyol i francès, més endavant, van repartir-se la nostra terra. Però m'he dit: "Prou ja de commemorar derrotes! Gaudim també de les nostres victòries!".

No vull donar, però, la sensació que tot el que explicaré a partir d'ara és una veritat indiscutible. I és que aquesta setmana és el 200è aniversari de la Batalla del Bruc i, des d'El Món Màgic d'Oz volem donar continuïtat a una de les llegendes més famoses de la cultura catalana: El timbaler del Bruc.

El timbaler del Bruc

Corria el juny de l'any vuit,
tot just en sos primers dies,
quan per pobles i masies
la feina anava al descuit.

Ningú es cuidava del blat
que pels camps ja groguejava;
ningú la vinya es mirava
ni la verdura del prat.

Tothom amb rostre seriós
i amb el pit de ràbia encès,
sols parlava del francès
que avançava victoriós
de poble en poble, marcant
el seu pas amb vilipendi,
llacs de sang i fum d'incendi,
cap llei santa respectant.

De Manresa i d'Igualada,
d'Esparreguera i Sallent,
vingueren noves dient
que, cap al Bruc d'avançada,
ja sortint de Barcelona.

Schwartz, general francès,
amb tres mil homes o més,
i amb artilleria bona,
venien amb gran tropell,
encar que perdent un dia,
puix la pluja els retenia
rabiosos a Martorell.

-Què ens ha dit! Llampus! Quin cas!
Es diu que el francès s'acosta?
-Segura tens la resposta.
Anem a aturar el seu pas!
-Som pocs nosaltres ... Que ets ruc!
-Som molts, perquè som valents.

Aixequem els sometents,
i apa, minyons, cap al Bruc!

- I d'armes! No en tinc! Qui en deixa!
-Jo ja tinc una escopeta
-Jo un altre sense baqueta.
-Fes-te-la amb vara de freixe.
-Ben pensat! i municions?
Faltarà plom, si no m'erro.
Tallarem barres de ferro
de les reixes i balcons.
El francès porta cuirassa
que pel plom serveix d'escut,
ja veuràs com les traspassa,
però un dau ben cantellut.

La Verge de Montserrat
mana que no ens hem d'abatre.
Al Bruc, minyons, a combatre
per la santa llibertat.

I dit i fet: tots a l'una,
mal armats, nusos de pits,
descalços, prô ben units,
al Bruc a provar fortuna
marxaren amb ardidesa,
ajuntant-se a mitja jornada
els sometents d'Igualada,
Sallent, Monistrol, Manresa,
i d'altres pobles, que nobles
acudiren d'ira encesos
a trencar el jou dels francesos
per nostres catalans pobles.

- Quants som? - Vaig sentir que un deia.
- Comptem-nos - No sé per què!
Un altre li respongué.-
-Deixa't d'aquesta taleia.
Siguem mil o siguem cent,
el número res hi fa.
Aquí, si ets bon català
ja ho ets tot: ets un valent.

-Jo català també en sóc!-
vaig dir-me- Valor no em manca.
però no tinc arma blanca
ni molt menys arma de foc.
Vull batre'm. Com ho faré?
Armes, qui en deixa a un xaval?
Calla! ... Ja en tinc: el timbal!
Jo, del Bruc sóc timbaler;
del timbal sé tots els trams
repicar-ne amb força manya;
ells als armats acompanya
sempre el Diumenge de Rams.
Ell, docs, deu acompanyar
a tota la gent armanada
que va al Bruc encoratjada
nostra pàtria a defensar.

- Anem-hi!- Ja hi sóc!- De mi
ningú en fa cas. Tant se val!
Mes el vailet del timbal
bé prou que es farà sentir.
En un lloc de la muntanya,
que ningú em veus i a tots miro,
ben reclòs i lluny de tiro,
vaig fer tots la campanya.

El francès arribà al Bruc,
descuidat, ple de galvana,
i al ser prop de can Massana
ja es va sentir el trabuc.

Esverats, no veien pas
d'on les descargues sortien!
No els veien, però els tenien
els nostres arran de nas.

Refet de la sotragada,
el francès el pas atura,
i arreplegar-se procura
per fer una ferma avançada
enrotllant la nostra colla,
però jo en aquells moments
veig vindre nous sometents
i toco a mata-degolla.

Déu de Déu! el meu timbal
trobant ressò en conca i plana,
de la terra catalana
sembla alçament general.

El gavatx així ho pensa,
creu que cent mil homes venen....
i ni amb sa llengua s'entenen,
ni saben trobar defensa.

Quin trull! Quina sarracina!
Els nostres ... - Avant, minyons!
Morin els negres morrions
i visca la barretina!

Allò va ser una desfeta.
Foc avant! Francès enrere!
Ens guiava amb fe sincera
nostra Verge moreneta.

Tenint ells doble defensa
en les armes per combatre,
els nostres, un contra quatre,
braç a braç, a lluitar es llença.

Res hi fa que siguin més
i que vagin ben armats,
ben lluïts i cuirassats.
Que siguin molts, no hi fa res!

Nostra causa és justa i santa,
i la sang pel cos ens bull.
Del gran exèrcit l'orgull
als catalans no ens espanta.
A la barreja, companys!
Falç al puny, que és temps de sega!
Primer morts que fer-ne entrega
de nostres lleis a uns estranys.
I tal fou nostre brió,
tal nostra força i delit
que, lluitant a braç partit,
els hi vam prendre un canó.
Sent la pèrdua del francès
tres-cents vint d'infanteria,
setanta en cavalleria,
i, per final, el que és més,
d'aquella guerra, l'afront
que al Bruc, amb la fe vera,
fou la batalla primera
que perdé Napoleó.

Aquest és el fet cabal.
Aquest és el fet gloriós
que la Verge dels Dolors
va ajudâ'ns amb son timbal.

I si encara voleu més, aquí teniu algunes frases i dites que varen sorgir arran de les Batalles del Bruc:

· Ni de gavatx ni de porc, no te'n fiïs ni viu ni mort.
· Formatge d'abril, per mi; el del maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú.
· Passa gavatx, passa porc.
· Després de la batalla, les recompenses.
· En les batalles, no hi neixen els homes.
· D'hora a taula i tard a la batalla.

dimecres, 4 de juny del 2008

El català podria entrar a la Constitució francesa

El senador i batlle de Pollestres va admetre que: "des d'ara, el català no serà exclòs de la Constitució francesa".

El president de la República francesa, Nicolàs Sarcozy, està impulsant una sèrie de canvis a la Constitució. Un d'ells, d'especial interès per les comunitats lingüístiques minoritzades (nord-catalans, bretons, occitans...), pretén reconèixer aquests idiomes i les seves comunitats.

D'aquesta manera, a l'article 1 s'incorporaria: "les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni [de França]". No obstant això, l'article 2 continuaria afirmant que la llengua de la República és el francès. Per tant, veiem en aquesta reforma un pas endavant, però només això. Encara s'ha d'arribar a una igualtat que no depengui de llengües o procedències, sinó de voluntats i fets.

dilluns, 2 de juny del 2008

Cançoner català: És inutil continuar (Sau)

Des de Vic, el duet format per Carles Sabater (cantant) i Pep Sala (guitarra) servirà per reprendre l'activitat del bloc. Després d'una setmana moguda i intensa, motius pels quals no he pogut continuar amb les actualitzacions periòdiques, arriba el moment d'una cançó enèrgica que despunta amor.

Al ritme del seu rock català, presentem És inútil continuar, de Sau. El videoclip d'aquesta cançó va ser filmat a països de l'estranger (Cuba, EEUU...) i demostra la bona sintonia del grups als mercats internacionals.

Posteriorment, i en un homenatge a Carles Sabater, Sangtraït va versionar la cançó, per tal d'introduir-la més tard al seu disc Entre amics.



És inútil continuar (Sau)
Hores que passen com sempre
esperant-te una vegada més.
De la nit d'ahir em turmenta
el teu cos blanc, jove i calent.

Sempre suplicant,
Sempre demanant,
Sempre maltractant-me:
és inútil continuar.

Dies que passen com sempre
allunyant-te de mi un cop més.
On estaves ahir al vespre ,
quan tenir-te era tan urgent.

Sempre suplicant,
Sempre demanant,
Sempre maltractant-me:
Cansat d'esperar-te,
tu vols destrossar-me.

És inútil continuar:
no sóc més que un joc per a tu.
Et segueixo allà on vas,
sóc com un gos perdut.

A les nits que estic calent
et necessito i no hi ets:
un dia d'aquests et deixaré.

Mesos que passen com sempre,
dies de vital necessitat.
Si et pogués tenir calenta
ofegant-te entre les meves mans.