Cançoner català: No tornaran (Whiskyn's)

Després d'una setmana de merescut descans blocaire, tornem al Principat amb més música de qualitat. En aquest cas, marxem cap a la capital del Baix Camp, Reus, per descobrir uns dels grups catalans que més van sonar els primers estius d'aquest mil·leni.

Whiskyns's és un dels grans exponents del Rock català, tot i que mai no ha arribat a eclipsar tant com altres grups de més tirada. Tot i això, l'ús de les guitarres com a acompanyants i com a portadores de melodies és impecable.

Ara us deixem amb un autèntic himne per a la bogeria interior, una oda al patiment individual, a l'amor ocult... En definitiva, No tornaran.

No tornaran (Whiskyn's)

El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.

Un grapat de raons
per a passar full a un dia nou.
Però de nou atrapat,
creient millors sempre els temps passats.

La nit se m'escapa dins d'un bar,
no vull tornar a casa.
No tinc pressa per fer-me gran,
però no tornaran...

No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
Imponents, ja mai més tornaran.

El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.

L'estiu plega veles per enguany.
La tardor no vol tardar.
El fred va glaçant el passat,
i no tornarà.

No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
Imponents, ja mai més tornaran.

Lèxic:
· Enyoro (enyorar) - Trobar a faltar una cosa o persona.
· Busca - Barreta que assenyala les hores, els minuts o els segons a l'esfera d'un rellotge.
· Imponent - Que imposa.
· Enguany - Aquest any.
· Glaçant (glaçar) - Fer esdevenir glaç, congelar.

La meva primera novel·la, a punt de ser publicada

Shadow of the Colossus fou un dels jocs que marcà la vida de la Playstation 2. Va ser premiat per prestigioses revistes i puntuat com a excel·lent a totes elles. Mes per sobre de tot això, es convertí en un autèntic referent per a productors, jugadors i bohemis.

Potser per la meva pertinença a un d'aquests últims grups, ha nascut la novel·la del joc. Durant tot un any, he composat una història basada en la trama del joc, he exposat totes les meves interpretacions i, per acabar-ho d’arrodonir, he convertit tot plegat en una narració única en el sector.

Aquesta novel·la servirà per descobrir la meva interpretació personal, a mode de narració, com a seguidor del joc. Per fer-ho, explico fidelment els seus paisatges i les èpiques lluites amb els colossos, de la mateixa manera que invento parts de la història que resten confinades entre ombres per deixar que cada jugador les creï ell mateix.

L’objectiu de la novel·la no és suplantar el joc ni donar per única i indiscutible la història que pressuposo. La fita, per tant, és aconseguir que els jugadors gaudeixin de la trama en un altre format i, fins i tot, que aquelles persones que mai jugarien amb una consola descobreixin la magnificència de les històries que hi poden trobar.

Per poder publicar-la, he contactat amb els meus amics de Vadejocs, l'únic portal de videojocs en català. Gràcies a ells, la publicació es farà gratuïtament a Internet. La difusió, per tant, serà molt major que a través d'aquest racó de reflexió. Evidentment, també ho publicaré aquí per tots aquells que la hi vulgueu llegir.

Durant les properes setmanes us informaré puntualment de com evoluciona la cosa. Tan sols queda esperar i, per què no, tornar a jugar a aquesta meravella de la tecnologia.

Cançoner català: L'àguila negra (Ma del Mar Bonet)

La setmana passada vam començar, potser de manera involuntària, un viatge musical arreu dels Països Catalans. Des de l'Horta valenciana, hem agafat un vaixell cap a Mallorca i ara presentem una cantant amb una llarga carrera sobre les seves espatlles.

Maria del Mar Bonet ha estat una gran defensora de la cultura catalana a les illes i al conjunt de l'estat. Tota una lluita que la conduí fins un projecte únic: Els setze jutges. Aquest moviment perseguí l'impuls de la Nova Cançó catalana. A banda de Bonet, també hi participaren artistes consagrats com Joan Manel Serrat, Lluís Llach o Maria del Carme Girau. El grup sencer fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

En aquest viatge, però, no podem pas recollir la seva extensa carrera, de manera que hem seleccionat una cançó que fa una crida a l'amor lliure, a la sensualitat, a la tendresa dels moments en parella: L'àguila negra...

L'àguila negra (Maria del Mar Bonet)

Un bon dia, o potser una nit,
prop del mar jo m'havia adormit.
Quan, de cop, el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d'enlloc.

Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s'acabà
i, com caigut del cel,
l'ocell es va aturar.

Els ulls eren de color robí
i les plomes de color de nit.
I al seu front, mil raigs de to suau,
l'ocell, rei coronat,
lluïa un diamant blau.

Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat,
volia tornar amb mi.

Bon ocell, porta'm amb tu al país
d'altres temps, sigues el meu amic.
Com abans, en somnis clars d'infant,
estels i més estels collirem tremolant.
Com abans, en somnis clars d'infant,
com abans, damunt d'un núvol blanc,
com abans, tu i jo el sol encendrem
i a l'illa del record
la pluja llançarem...

L'ocell negre tombà els ulls al sol,

cap al cel tot d'una emprengué el vol.

Lèxic:
· Enlloc - Cap lloc.
· Robí - Pedra preciosa de color vermell.
· Lluïa (lluir) - al text, portava
· Bec - maxil·lar dels ocells que els serveix per agafar coses com aliments, branquillons...
· Collirem (collir) - al text, agafar per arreplegar a algun lloc.
· Tombà (tombar) - al text, dirigí.
· Emprengué (emprendre) - al text, inicià o començà.

Radiografia: carrer de Sant Josep

No és la primera vegada que fem referència a l'estat de les carreteres. Des d'aquí defensem un món menys contaminat, amb menys pol·lució amb gasos de vehicles, però no podem pas estar-nos de criticar l'estat lamentable de les vies internes de comunicació.

I és que aquest estat afecta tant els ocupants dels vehicles com els vianants. En aquest cas, es tracta d'un clot a l'alçada d'un STOP. D'aquesta manera, la frenada serà més llarga que en un paviment ben asfaltat i, el que és més greu, ofereix menys estabilitat i adherència.

"Pous de merda" (literalment) al Pla de Ponent

Abans de començar, vull demanar perdó (és mentida, però queda molt i molt bé) per titular l'entrada utilitzant paraules "políticament" incorrectes. Tot i això, era d'obligatori ús, ja que després de llegir la notícia sabreu que realment tracta sobre "pous de merda". Aquí queda la cosa...

La construcció del Parc de Bombers començarà a finals d'aquest estiu, però el projecte té una sèrie de punts que surten fora (i molt) de la legalitat. Un d'ells, el més important, és que no disposarà d'una xarxa de clavegueram. És a dir, totes les aigües residuals del Parc de Bombers es canalitzaran a un pou negre.

D'aquesta manera, al costat del Parc de Bombers trobarem un bonic forat ple de... Bé, d'aire segur que no. Aquest "pou de merda" (perdó ho he tornat a fer...). Rectifico, aquest pou negre està explícitament prohibit pel Reglament metropolità de sanejament. És per aquest motiu que, a banda de les pudors i el deteriorament del terra que allà hi hagi, l'Ajuntament està incomplint (novament, és clar) la llei que ells mateixos van aprovar des de la Diputació de Barcelona.

Un altre punt, també important i molt relacionat amb l'anterior, és que l'aigua bruta resultant de la neteja dels camions s'aboqui directament a la llera pública (Sí, al carrer!), al torrent del Calamot. Això tampoc no és permès al reglament a què ja hem fet referència. Què hi farem...

D'altra banda, i com ja vam comentar a "El Tribunal Suprem confirma que el vial del Calamot és IL·LEGAL", el Pla de Ponent encara es troba sub-judice. És a dir, que hi ha diferents plets contra la seva legalitat. Amb els exemples que acabo de posar, em sembla que no tindran gaire feina als tribunals, oi?

El Bloc de Salir.com ens (em) convida a dinar

Potser no és això exactament.

La realitat és que el portal web Salir.com ha convocat un peculiar concurs. Sorteja 3 dinars (o sopars) per a dues persones per un preu màxim de 80€. Per poder accedir al concurs, hom ha de publicar aquesta notícia al seu bloc o pàgina web.

Com bé haureu suposat, jo entro a concurs a partir d'ara. I com a bon competidor que sóc us animo a que vosaltres també ho féu.

Altrament, és una campanya publicitària brillant. Només es gastaran 240€ (com a màxim), però el seu lloc web apareixerà arreu de la blogosfera.