Desforestació a Gavà

Amb aquest títol, una gavanenc s'adreçava ahir al "Periódico de Catalunya". Miquel Jornet, que és el seu nom, feia referència a quelcom que ja vam publicar la setmana passada, el nomenclàtor del Pla de Ponent. Exposava un visió similar a la que defensem des d'aquí: més ecologia, i menys política barata (bé, aquesta ja ens ha sortit prou cara...).

A continuació podeu llegir el text íntegre publicat al diari català.

DESFORESTACIÓ A GAVÀ
Oposició ciutadana
Miquel Jornet
Gavà

He llegit que l'Ajuntament de Gavà ha decidit posar noms de dones cèlebres als carrers del nou barri situat a la zona de Ponent. És normal equilibrar un nomenclàtor que sempre ha estat molt més masculí que femení. El que és preocupant és que els plans de l'Ajuntament de Gavà continuen endavant: liquidar el corredor biològic més important entre el Garraf i el delta del Llobregat per urbanitzar el bosc del Calamot. El controvertit pla de Ponent sembla que avança malgrat l'oposició política i ciutadana. L'alcalde promet a la ciutadania noves infraestructures, com per exemple un poliesportiu, situades al cor del bosc a manera de cavall de Troia per a la parcel.lació i urbanització posteriors dels terrenys adjacents. Això ja fa vessar el got de la paciència d'alguns veïns que encara disfrutem passejant pel nostre escàs però preat bosc. I és que el fet de donar noms de celebritats femenines als carrers del Pla de Ponent no el fa ni més just ni més net... només el disfressa.

El C.F. Gavà estrena webs (sí, en plural!)

Després d'haver passat una eternitat sense pertànyer a la immensa xarxa, el C.F. Gavà entra de ple en aquest món. I no ho fa només amb un lloc: ho fa amb dos!

Així és. Passat ja el període electoral, el club de futbol ha inaugurat la seva pàgina web. Sé que hauria de fer una bona presentació de la web, doncs la ocasió s'ho mereix, però les contínues agressions al diccionari de la llengua catalana (i al ja difunt Pompeu Fabra) m'han fer desestimar la idea.

Exemples remarcables són:

· Sal·lutaciò - enlloc de "Salutació"
· Partit dìnfart - enlloc de "Partit d'infart"

Bé, de fet qualsevol paraula amb L en el seu interior la posen geminada. I les O final tòniques lés posen sempre amb accent obert. Què hi farem...

En l'extrem oposat hi ha el web dissenyat pel mateix creador de El Portal de Gavà. L'adeça és semblant, però amb una altra extensió: cfgava.net. En aquesta web no trobarem tanta informació com a la oficial, cosa ben evident, però com a mínim la vista no ens farà mal de tantes faltes d'ortografia i propoganda a favor de l'estirp dels Maniega.

Per cert, no té preu l'himne del Gavà... Sentiu-lo a la web oficial i ja em direu quelcom (o no!).

El Procés de Bolonya al Parlament de Catalunya

Greenpeace: un pas endavant en el salvament del món

El grup ecologista d'origen canadenc Greenpeace posa en marxa una web per a denunciar abusos humans sobre la natura. Sota el nom de Fotodenúncia, podem penjar fotos dels abusos mediambientals de les grans empreses. La impunitat legal s'ha d'acabar amb l'ajut de tothom.

Si a l'article anterior ja feia breu menció al Pla de Ponent, cal destacar ara el fet que ja han penjat una foto denunciant el Pla urbanísitc gavanenc. Una panoràmica presa des d'un avió en ple vol mostra l'únic territori verd entre el Delta del Llobregat i el Parc Natural del Garraf. Vestigis d'una natura que respira tensa, esperant a ésser salvada.

Com a punts a destacar, ja han denunciat la pedreda del Massís del Garraf i l'incendi del Montroig (desde Viladecans). Sumeu-vos a aquesta iniciativa que, per desgràcia, ja té moltes fotos al seu historial.

La natura és un bé de tothom, un bé cada vegada més escàs...

Fotodenúnica de Greenpeace

El Bruguers.cat: Els carrers del Pla de Ponent tindran nom de dona

En una notícia publicada a El Bruguers.cat, l'edició digital del periòdic públic municipal i principal mitjà de propaganda del PSC - Gavà, publiquen una notícia, si més no, interessant. I és interessant per dos motius diferents:

1. Donen per fet que el Pla de Ponent es realitzarà. La forta oposició ciutadana, que es demostra en les enquestes municipals no publicades i la recollida de signatures per part de grups socials i ecologistes, és la millor manera de fer front a aquest Pla urbanísitc. Pel que no ho sàpiga, el Pla de Ponent preveu l'edificació d'entre 5.000 i 6.000 vivendes en els propers anys. Aquestes vivendes seran pisos i cases unifamiliars, i en la gran majoria de casos, NO de protecció oficial. Això suposaria un augment de la població d'unes 12.000 a 15.000 persones. Una barbaritat, vaja.

2. Conofonen igualtat de gènere a paritat en el noms dels carrers. Si bé és veritat que hi ha pocs noms de dona al nomenclàtor gavanenc (Clara Campoamor, Montserrat Roig, Maria Cases...), no és la manera d'aconseguir una igualtat real. És més, posar en un únic barri tot de noms de dona, seria crear un gueto fictici. I és que només cal recordar la disposició al carrerer gavanenc:

· Barri de les Bòbiles - carrers amb noms d'oficis
· Barri de Can Tries - carrers amb noms de rius
· Zona sud de Gavà - carrers amb noms de doctors

Per tant, fer un barri amb tot de noms de dona no és la millor manera de fer política de gènere. Una manera que ha de començar amb més drets i llibertats individuals (conciliació de la vida familiar i laboral, dret a l'avortament...) i no amb tonteries que només serveixen per a fer-se una foto el 8 de març.

Per cert, ja que el Pla de Ponent mai es tirarà endavant, els faré alguna suggerència cara a canviar el nomenclàtor masculí a femení. L'avinguda Joan Carles I (masculí) podria passar-se a anomenar Avinguda de la República (femení). Bé, no és un nom de persona, però oi que fa més goig?

Notícia original: L'alcalde de Gavà anuncia que els nous carrers i avingudes del Pla de Ponent tindran nom de dona

Freedom for all - Llibertat per a tothom

I va esclatar la guerra...

D'unes setmanes ençà, la població del Tibet a començat a lluitar per aconseguir la seva llibertat. La Xina, famosa per la seva dictadura i repressió contra tot allò que "atempta" contra la seva ideologia moral, ha dinamitat la paciència del poble tibetà.

Els anys 50 la Xina va començar un període de conquesta que va acabar amb la supressió de les llibertats democràtiques i nacionals del Tibet. Mig segle després, la situació ha esclatat en enfrontaments entre la població civil i els cossos de seguretat.

Tothom sap ja qui és el vencedor d'aquesta revolta, el govern xinès. Un govern que veu en la força i l'assetjament la millor manera de fer política, un govern que malgrat la falta de tacte i democratització acunarà uns Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics, símbol de llibertat i igualtat, es celebreran passi el que passi; i és que hi ha massa diners pel mig. Maleïda cobdícia...

Per tant, malgrat tothom ja sap a hores d'ara qui sortirà guanyant en tot aquest conflicte, pocs s'han atrevit a dictaminar qui són els perdedors: la llibertat i el poble tibetà.

Visca el Tibet Lliure!

I deixo pel final una notícia sorprenent i que dóna més raó a les meves anàlisis. Vilaweb publica una notícia esfereïdora. La polícia xinesa SÍ va disparar contra els manifestants que, curiositats de la vida, no anaven armats.

Notícia: Unes fotografies evidencien que la policia xinesa va disparar contra manifestants tibetans

Enllaç a les fotografies (des del Món Màgic d'Oz advertim de la seva duresa)

Torna "El Bé Negre"

La famosa revista satírica catalana torna amb més forces que mai. En aquesta ocasió, però, es tracta de la seva versió digital i gratuïta. Tornarem a riure dels personatges mediàtics fent la nostra vida un xic més divertida.

Tal i com informen a la pàgina principal, s'actualitzarà cada dijous. Això ens permet fer-nos una idea del gran treball i les bones estones de broma intel·ligent que ens esperem a partir d'ara.

El web Negre

Per obrir boca, transcric aquí la seva presentació:

"Sabem que existeix La Razón. Sabem que existeix El Imparcial. Sabem que existeixen l'ABC, Libertad Digital, las Mañanas de la Cope... La competència és dura, però nosaltres també intentarem fer riure."

Eleccions 2008: Perd Catalunya (i tots els seus ciutadans i ciutadanes)

No serà aquest un espai d'anàlisi feixuga, llarga i extensament elaborada, doncs durant uns dies (setmanes o mesos) ens espera un borbardeig creixent. Sí que vull, però, fer incís en un detall que ja s'albirava al començament de la pre-campanya electoral.

Des dels mitjans de comunicació estatals (fins i tot dels públics, aquells que paguem entre tots i totes) se'ns donaven dues úniques opcions: PP o PSOE. Les eleccions a Catalunya, terra de diversitat on les hi hagi, ha sucumbit davant aquest poder fàctic. Catalunya, immersa en la realitat espanyola, està ara sotmesa a l'ideari d'un únic partit que, només pactant amb algú altre, podrà tirar endavant qualsevol política.

D'aquesta manera, Catalunya només té la veu de Convergència i Unió, eterns enemics de les reformes socials, i PSC, les veus del qual romandran ofegades (no sé si voluntàriament o forçada) pel sector més conservador (tot ell) del PSOE. ERC i ICV, dues forces joves, dinàmiques i progressistes s'han vist apagades pel bipartidisme espanyol.

Ja per acabar, vull fer constància d'un fet insòlit. Catalunya, juntament a Andalusia, gairebé donen la majoria absoluta al PSOE. D'Andalusia calia esperar-ho, però no de Catalunya. O és que ningú no recorda el desgavell de rodalies (que encara dura), l'apagada de Barcelona i fa poc la de Badalona, el col·lapse constant d'autopistes i l'opressió de l'aeroport del Prat? No, sembla que no...

Extret de Brams, Sóc d'un país:

"Sóc d´un pais on de la por se´n diu seny,
Que camina un pas endavant i dos enrere.
Sóc d´un pais que es desfà a poc a poc."

Nou bloc, nova vida

Després del meu periple per Bloc.cat, he decidit abandonar aquella plataforma. El que en un primer moment havia de servir per potenciar l'ús del .cat va acabar essent-ne un autèntic infern. El servei de publicació és simple, però difícil; la velocitat de càrrega i modificacions és un autèntic insult al segles XXI...

Per tant, espero que aquesta nova època de El món màgic d'Oz serveixi per continuar descobrint els misteris de la societat gavanenca i catalana. Des d'ara us convido a seguir l'evolució d'aquest món ple de màgia, sovint forçada i manipulada, per entendre realment què és la vida. Entre tots, realment podrem crear el nostre propi món màgic d'Oz.

Benvinguts i Benvingudes!