dimecres, 19 de març del 2008

El Procés de Bolonya al Parlament de Catalunya

Durant la porperes setmanes s'apropen canvis a les universitats catalanes. 29 ministres d'educació europeus signaren el 1999 la Declaració de Bolonya, que donava inici a la implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

Entre els seus canvis més significatius hi ha l'eliminació de llicenciatures i diplomatures, passant a ser les carreres "títols de grau". Això significa una reestructuració dels currículums de cada carrera, que per norma general seran de 4 anys (amb excepcions com Medicina).

Un altre canvi, potser el més comentat, és la implantació dels crèdits europeus, que requereixen temps fora de l'horari purament lectiu per a la seva realització. A això se li suma l'entrada en vigor de dues modalitats d'avaluació diferents.

La primera d'elles és la continuada. Per poder presentar-nos a aquesta avaluació haurem d'assistir a un mínim del 85% de les sessions. La segona és l'única, que no requereix assistir a cap de les sessions, però tota la feina es fa a casa.

En ambdós casos, els estudiants han de treballar per poder pagar-se els estudis. D'aquesta manera, el temps que no estan a l'aula estan treballant. Com pretenen, llavors, que fem tota la feina "no presencial" si no tenim temps material per a fer-ho?

En el vídeo que us presento a continuació, Pere Aragonès (diputat al Parlament de Catalunya per les Joventuts d'ERC - JERC) pregunta al conseller Huguet (universitats, consum i empreses) quines mesures adoptarà el govern. A mode de resum, un sistema universalt de beques, que implicaria en primera instància el traspàs directe a la Generalitat (respaldat per la UE i per la justícia), ajudaria a evitar abandonar els estudis pel seu alt cost.