Poesia: No busquis, troba!

Ahir necessitava escriure, escriure quelcom que no em deixava pensar. Hi ha qui diu que plasmar en paper les idees ajuda a que, si més no, et deixin dormir unes hores. Jo ho vaig provar, a hores d'ara no sé si ha funcionat, però com a mínim comparteixo amb vosaltres el resultat:

No busquis, troba!

Cerca, cerca!
Un somni riu
canviant la vida
de qui no els viu.

Troba, troba!
Mai no t’amaguis,
Obre la porta
Fins que t’esbravis.

Busca, busca!
El sol es posa:
tu l’has de veure,
jo vull ser amb tu
[dona]

Troba, troba!
Fuig de la gàbia
que en la tortura
tot serà rauxa.

Cerca, cerca!
Vull marxar fora,
a terra verge,
a terra fosca.

Troba, troba!
No vull que ploris
mentre faig volta
Per l’altre barri.

Busca, busca!
No marxis, ves-hi,
a terra pura,
a terra fèrtil.

Troba, troba!
El somni viu,
ara ja toca,
Perquè t’estimo.

Sé que és difícil
triar-les totes.
Per això et dic:
No busquis, troba!

El canvi de la lletra indica també un canvi de personatge. La lletra en negreta, no obstant, indica que bé ho podrien dir les dues persones.